Dilluns vam tenir a l’Auga a l’ALBERT ALEXANDRE, historiador i periodista a La Directa, que ens va parlar de la cara B de la Intel·ligència Artificial.
El conferenciant va començar la sessió preguntant al públic qui tenia mòbil, qui s’havia connectat avui a les xarxes socials i qui havia fet una consulta a Google el mateix dia. La majoria d’assistents van aixecar la ma: una clara visió de la popularitat i de l’ús generalitzat d’aquesta nova tecnologia.
La nostra generació va passar del LP al Casset i al CD Rom, on s’hi emmagatzemava música, pel·lícules i textos.
Però en el cas de la informació que tenim al núvol, o les pel·lícules de Netflix, sabem on resideixen aquestes dades? Doncs la resposta és que es guarda en uns servidors, uns armaris metàl·lics en magatzems anomenats Centres de Dades. Quan fem una pregunta al Chat GPT, les dades de la pregunta van cap a una antena i es dirigeixen cap a un magatzem de servidors informàtics. I la resposta va en sentit contrari: de l’ antena cap al nostre ordinador.
La informació de la IA viatja per cables submarins per tot el mon, per unes rutes que ens recorden les rutes marítimes dels temps del colonialisme. Aquestes rutes tenen uns longitud total de 1,4 milions de quilòmetres, i transporten la informació als 6.000 Centres de Dades del món. La informació es guarda per triplicat per evitar pèrdues i està sempre disponible totes les hores i dies de l’any.
El problema és que cada ordinador gasta una quantitat molt important d’energia, es va escalfant amb l’ús, i s’ha de refredar amb conduccions d’aigua freda. Per les dades que tenim del 2022, aquests servidors mundials van consumir 460TB ( Terabits) que es pot comparar amb tota l’ energia consumida a França en tot un any. Hi ha algun país que ja preveu problemes d’energia en el futur. Per exemple a Irlanda, el 18% de la energia total del país va als servidors dels centres de Dades. A Espanya, la major quantitat de servidors estan a l’Aragó: a Osca i Saragossa; a Catalunya a l’entorn de Barcelona: a Cerdanyola del Vallés i Sant Adrià del Besós. I a l’Anoia ja plantegen posar-hi centres a Òdena i Jorba, que representaran 400 MW, el consum elèctric de tota la ciutat d’Igualada.
Tot això pot arribar a ser un problema de consum elèctric desmesurat, que pot afectar al clima, i d’un consum elevat d’aigua en circuits tancats per refredar, part de la qual s’evaporarà i es pot contaminar en els circuits. Per aquest motiu es recomana instal·lar-los lluny de les poblacions i centres de salut, però a prop de rius i pantans.
Actualment, els Centres de Dades estan en la seva majoria al Nord Global. Però per aconseguir respostes més ràpides a les nostres preguntes, ja s’estan construint enormes centres de dades al Sud Global ( Mèxic i altres països).
L’any passat, 2025, hi van haver acords a nivell global sobre com millorar la eficiència d’aquests sistemes. No sabem cap a on es dirigiran els esforços. De moment sabem qui hi ha al darrera d’aquestes empreses de Centres de Dades: elèctriques i tecnològiques conegudes.
S’ha estudiat l’impacte als pobles que acullen aquests centres. De moment, per la construcció es necessita molta mà d’obra, però després molt pocs llocs de treball es requereixen pel seu funcionament.
Ens explica què consumeix una consulta al Chat GPT de 130 paraules: ½ l d’aigua de refrigeració i 1 hora de consum d’una bombeta LED. I ens fa una reflexió: Per quins motius reals fem servir Internet?
La segona part de la conferència son les preguntes intel·ligents del públic, a les que ponent dona unes respostes molt interessants.