Dilluns vam tenir a l’AUGA a l’igualadí Pere Balcells González, criminòleg graduat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens va parlar de la trajectòria delictiva persistent : un problema penal, social i humà..
Va començar definint les causes que poden portar a la delinqüència i dels primers estudis sobre la personalitat dels delinqüents i de les causes de la criminalitat, que poden ser causes físiques i biològiques, com ara tendències innates, d’ordre genètic però també altres factors del context de l’individu com és ara l’entorn familiar, social, l’educació, entorn econòmic, religiós en altres. Per aquest motiu conèixer les causes de la conducta delictiva va lligat amb la manera multidisciplinària amb que cal afrontar-la, és un treball interdisciplinari que inclou la vessant del dret, la psicologia, la sociologia, l’antropologia, la criminologia i la ciència forense.
Tot seguit va anomenar i descriure les teories del desenvolupament del curs de la vida i l’activitat delictiva persistent, especialment de dos estudis cabdals per conèixer aquesta delinqüència multireincident, és a dir, quan l’infractor acaba acumulant un gran historial d’antecedents penals: l’estudi de Cambridge, en el qual, a través de l’estudi d’una mostra de menors delinqüents, es va traçar el perfil psicosocial del delinqüent persistent i quins eren els principals factors de risc més relacionats amb la delinqüència i el segon estudi, el de Dunedin, fet a Nova Zelanda, on la psicòloga, Terrie Moffit, va desenvolupar la teoria taxonòmica de la delinqüència, i va ser determinant per categoritzar els dos grups principals de subjectes relacionats amb la conducta antisocial i delictiva: els delinqüents limitats a l’adolescència i primera etapa de la joventut, i els delinqüents persistents, amb una àmplia trajectòria delictiva durant gran part de la seva vida.
A continuació, va anomenar els factors de protecció i de risc relacionats amb la delinqüència, entre els de protecció va esmentar el paper d’agents socialitzadors (família, escola, amics, lloc de treball…) i pel que fa als de risc hi trobem els models de criança inadequats, el fracàs escolar, els trastorns mentals, el consum de substàncies com les drogues, l’alcohol i els entorns socials desfavorables.
Després el ponent va exposar els efectes dels trastorns de la personalitat en la delinqüència i la relació entre consum de drogues i conducta delictiva.
Per acabar la seva xerrada, va presentar diverses dades estadístiques de l’any 2024, sobre reincidència penitenciària que a Catalunya és del 21% i a Espanya del 20% ,i segons el tipus de delictes, un 42% són contra el patrimoni (furts), un 19% contra la salut, un 11% contra la vida, un 9% contra les violències de gènere i la llibertat sexual i un 10% d’altres tipus, i tot seguit va parlar sobre l’ingrés a presó, els efectes de la presonització (la experiència que viu un individu quan ingressa a la presó i que altera el seu estat emocional), la resocialització dels presos i les característiques dels programes de tractaments existents, indispensables per reduir la reincidència delictiva en infractors persistents.