El passat dilluns, la Maria Nicolau va oferir una conferència distreta i interessant al mateix temps, al públic de l’AUGA. Ella és cuinera d’ofici i per vocació. La cuina és el pal de paller de la seva vida i ho viu amb passió i entusiasme. Així és com ho transmet en les xarxes socials, en els mitjans de comunicació i en les conferències. Molt bona comunicadora i expressiva tant amb el to de veu com amb els gestos, va interpel·lar al públic sobre la necessitat de cuinar i va posar damunt la taula diferents contradiccions que tots, en major o menor grau, cometem.
Va recalcar la importància de la cuina casolana, la tradicional, amb productes de la terra i de proximitat. Va fer esment de què s’ha perdut la noció de cuinar, sobretot en el jovent, que consum molts productes precuinats. Insistí que la cuina més important és la de casa, la del dia a dia, la que no s’ha de deixar de practicar i d’exercir. I a cuinar se n’aprèn, lògicament cuinant.
La cuina, com la llengua, ens identifica. Cada cultura té els seus plats i a Catalunya també tenim els nostres i ben variats. A part del pa amb tomàquet, tenim el sofregit com a base de la nostra cuina, els calçots amb romesco, l’escalivada, el fricandó etc. etc. Hem de defensar la nostra cuina i la riquesa gastronòmica que tenim. Cal protegir els pagesos, els ramaders i els pescadors de la costa consumint productes de proximitat. Si no cuinem, quedem a la intempèrie de les grans corporacions, consumint productes de països llunyans i perjudicant al sector primari de casa nostra.
No és tant difícil si tenim en el rebost de casa els productes bàsics (patates, cebes, cereals, llegums…) i en el congelador carn i peix. És qüestió simplement d’organitzar-se. Hi guanyarem en molts sentits.