El passat dilluns, en Nil Mercader Talló, va presentar el seu treball de recerca de batxillerat sobre “El Mercader de les pastes. Retrat d’una família”.
El noi s’expressà amb molta claredat i va saber transmetre al públic la història de la indústria de les pastes “La ideal”, un negoci familiar igualadí. Comentà que a principis del s.XX la indústria de les pastes era important a Igualada, però cap als anys 30 del s.XX ja solament quedaven les pastes de la família Mercader.
Ens explicà l’origen familiar d’aquesta fàbrica. L’emprenedor de la primera fàbrica de pastes va ser en Martí Mercader i Ferran, que va començar a treballar per compte propi a la seva ciutat natal, en una fàbrica i una petita botiga de venda al detall que hi havia al carrer del Born,11 (actual plaça de l’Ajuntament d’Igualada).
Aleshores a la ciutat hi havia 5 fàbriques de “pastes per a sopes”, que de mitjana fabricaven 4.000 kg diaris de pasta. Als seus inicis, “La Ideal” només en produïa 400 kg, amb uns guanys de 300 pessetes setmanals. Amb el temps, però, va anar modernitzant la maquinària i augmentant la producció. Durant la guerra civil es va començar a notar els efectes del conflicte i la producció va caure en picat per falta de farina.
Als anys 50, coincidint amb el trasllat de la fàbrica entre els carrers Sant Francesc d’Assís i Tarragona, es produeix l’expansió comercial de la firma. La fàbrica s’amplia el 1966 i el nivell d’automatització era alt. Malgrat això l’any 1993, en Jordi Mercader va buscar nous socis perquè la fàbrica no era competitiva. Es va vendre un 50% de les accions a les pastes “El Pavo” que finalment s’ho va acabar quedant tot. “La Ideal” va tancar les portes als anys noranta i va desaparèixer aquesta indústria igualadina que tots recordem i que s’havia especialitzat en la pasta de canelons.
El treball que presentà en Nil Mercader Talló també va obtenir el premi ciutat d’Igualada.