Dilluns passat, en Sergio Sayago, professor i investigador de l’Escola Politècnica Superior al Campus universitari d’Igualada, reflexionà sobre la intel·ligència artificial i l’envelliment.
La IA ( intel·ligència artificial generativa) pot canviar molt la vida de la gent. Pot generar molts beneficis en quan a recerca, en quan al desenvolupament tecnològic, en quan a un diagnòstic mèdic, en quan a l’ entreteniment… però també genera nous problemes (de privacitat personal, d’informació parcial o esbiaixada, de persones que queden excloses de les noves tecnologies…).
El conferenciant comentà el tema de l’edatisme, la discriminació de la gent gran en les noves tecnologies ( els robots Siri, Alexa… sempre tenen la veu d’una persona jove). S’ignora la gent gran. Molts no dominen les noves tecnologies per falta d’una alfabetització digital i els què la dominen, d’aquí poc quedaran desfasats perquè la tecnologia corre molt més del què un pot assimilar. La IA va molt més ràpid que nosaltres i es creen cada vegada nous reptes i interrogants.
També va comentar que degut als algoritmes (conjunt finit de passos o instruccions que serveixen per executar una tasca), la informació de les pàgines web que ens surten al nostre ordinador estan d’acord amb la nostra manera de pensar, d’acord als nostres gustos i a les nostres preferències… La informació sempre serà esbiaixada perquè els algoritmes no et mostraran pàgines web contràries a la teva manera de pensar.
Com a conclusió podem dir que la IA i l’envelliment no van en paral·lel i que les noves tecnologies haurien de servir per facilitar-nos la vida, per agilitzar gestions, per simplificar tràmits…, però a vegades ens l’acaben complicant molt més. Qui no s’ha indignat alguna vegada quan volent parlar amb una persona de l’administració li ha sortit un robot ?