Sota el títol “Es poden domesticar les xarxes socials?” en Salvador Cardús (sociòleg) ens va parlar dels reptes que suposa aprendre a conviure amb tots aquests avenços i de la importància d’educar els nostres joves perquè no hi quedin atrapats i tinguin eines per saber-los gestionar en positiu.
El conferenciant va assenyalar que els canvis socials més importants sempre han estat vinculats a canvis tecnològics. Va fer referència a la impremta que va representar un mitjà de difusió molt important si ho comparem amb els manuscrits medievals. També el rellotge, imprescindible per complir l’horari de treball de les incipients fàbriques, la màquina de vapor que va generar la revolució industrial i el desenvolupament de les locomotores.
El cinema, la televisió… tots aquests avenços tecnològics van generar uns canvis molt importants a la societat. Però avui dia internet i les xarxes socials estan canviat radicalment la manera de viure, de relacionar-se i cal reconèixer que hi poden trobar tan pros com contres i, per tant, segons Cardús cal aprendre a “domesticar-les”, és a dir, a utilitzar-les de forma responsable. Cal saber usar-les i disposar d’eines que permetin fer visibles els abusos.
Com a pros, cal reconèixer que podem tenir informació de forma immediata, tenir connexió amb gent de tot el món, ens permet treballar a distància… Durant la pandèmia va facilitar molt la relació amb l’exterior, va ajudar a molta gent a socialitzar-se i tenir contacte amb familiars que no podien veure, es van poder fer moltes classes online, que encara que no fos una solució ideal, almenys es podia tenir una certa continuïtat amb els estudis i molta gent va poder continuar treballant des de casa.
Però també té els seus contres i perills que hem de tenir molt presents: els adolescents abusen de les xarxes, una gran part tenen mòbil de molt joves i per tant, poden accedir a continguts violents, pornogràfics. Es donen casos de ciberassetjament. Molts són addictes a les xarxes socials i enlloc de “domesticar” les xarxes, són les xarxes que domestiquen a ells. Els manipulen i els fa dependents. Al mateix temps els pot aïllar. Moltes vegades veiem grups de joves reunits i al mateix temps aïllats, cadascú està amb el seu mòbil i no parlen entre ells. També hi ha problemes de la privacitat, quan circulen imatges o vídeos personals per les xarxes que pot ser un abús al dret a la intimitat.
El conferenciant també feu referència al biaix d’informació. Els algoritmes sempre et donaran la raó, et mostraran la informació que vols sentir d’acord a la teva manera de pensar, no t’ofereixen mai una visió diferent a la teva. I restaràs retroalimentant-te en el teu pensament, bé sigui encertat o equivocat.
Com a conclusions, va senyalar que és important establir un ritual, tenir normes bàsiques d’educació ( no trucar a qualsevol hora). També el dret a no respondre, a no donar dades personals, a esquivar els pesats que sempre volen vendre alguna cosa. Hi ha d’haver codis de funcionament. El millor pels fills és aprendre a ser sobris i donar exemplaritat, que els nostres fills no vegin que tot el dia estem enganxats al mòbil i que aquest interromp les estones de menjar junts. També va parlar de controls parentals (signar un contracte familiar entre pares i fills i complir les normes establertes).