El passat 29 de gener, Anaïs Torres, va presentar a l’AUGA el seu treball de recerca de batxillerat sobre l’abric Romaní i els Neandertals. L’abric Romaní és una cinglera de travertí, el Capelló, on s’hi fan excavacions arqueològiques des de fa molts anys liderats per Eudald Carbonell.
La jove estudiant va saber explicar amb claredat com era una excavació arqueològica i quines eren les característiques dels Neandertals. El jaciment arqueològic de l’Abric Romaní té entre 70.000 i 400.000 anys d’antiguitat.
S’ha excavat uns 20 metres de profunditat i s’han trobat restes d’ossos d’animals que han indicat que hi havia una flora i una fauna de tipus mediterrani. Comentà que els Neandertals que provenien d’Euràsia, estaven molt desenvolupats. Van viure entre 230.000 i 28.000 anys. Eren baixets i corpulents. Tenien una forta musculatura i el seu crani era més gran que el de l’homo Sapiens.
A través de les excavacions podem saber que menjaven carn, verdures, tubercles… el què trobaven en el medi. També s’ha pogut saber que eren caníbals. S’han trobat eines de pedra sílex que utilitzaven com a ganivets, raspadors i llances. Vivien en coves i balmes i s’han trobar restes de campaments i cabanes a l’aire lliure. La seva extinció és controvertida. Hi ha la hipòtesi que podrien haver-se extingit per un canvi climàtic o bé eliminats pels mateixos Sapiens. També se suposa que hi va haver encreuaments entre els Neandertals i els Sapiens.
La jove estudiant formulà la hipòtesi que els Neandertals que vivien a l’abric Romaní podrien ser sedentaris perquè tenien recursos en el medi per sobreviure. Ella mateixa comprovà que no va ser així, perquè hi havia inundacions que impedia l’assentament. De manera que van ser nòmades.