L’aigua és un element imprescindible pel desenvolupament econòmic i la reducció de la pobresa, és essencial per millorar la salut, la riquesa i la productivitat de les nacions. És essencial per a la vida humana i, degut a la sobre població del planeta, és un bé escàs.
L’aigua al llarg de la història ha estat i és un font de conflictes. És un recurs bàsic i un dels béns més valuosos per la humanitat. La importància de l’aigua es pot constatar al llarg de la història de la humanitat, des de les primeres civilitzacions fins a la demanda actual d’aigua cada vegada més elevada per l’augment de població.
Ens va parlar d’aquest tema la doctora Beatriu Escribano (enginyera tèxtil per la UPC i llicenciada en humanitats per la UOC).
Ens comentà que de la major part de l’aigua del planeta, una proporció ínfima és aigua dolça i aprofitable. Per tant és un bé escàs. Els recursos hídrics són essencials per l’agricultura, la indústria i el sector domèstic. Parlà de la contaminació de les aigües per l’agricultura i ramaderia (fosfats, els nitrats que porten els purins,…). També hi ha contaminació industrial per la presencia de residus tòxics, així com contaminació de les aigües residuals de les ciutats bàsicament de matèria orgànica biodegradable. El recurs de l’aigua és sostenible si existeix un desenvolupament capaç de satisfer la necessitat en quantitat i qualitat d’aigua dolça a les generacions futures. Però avui dia constatem que cal regular-la molt bé i no malbaratar-la. Cada vegada se’n gasta més i quan ens trobem en un període de greu sequera com el que vivim, veiem que se’ns acaben els recursos hídrics. Els nostres embassaments estan molt buits i l’aqüífer de Carme-Capellades que és d’on obtenim l’aigua aquí Igualada està sota límits. Cada vegada hi ha menys aigua per habitant, per tant hem d’obtenir l’aigua de forma no convencional ( a partir de les dessaladores en les poblacions de la costa).
La ponent va fer referència també al canvi climàtic amb les seves conseqüències ( augment de temperatura, desglaç de l’àrtic, pujada del nivell del mar, desertització, canvi en les estacions, precipitacions irregulars i augment de catàstrofes naturals).
Per acabar va esmentar els pros i contres de la gran presa d’Asuan a Egipte i també comentà la catàstrofe ecològica del mar d’Aral (Aquest mar de grans dimensions, va començar a reduir-se als anys 60 , quan els russos van desviar l’aigua de dos rius que alimenten el mar per regar extensos cultius de cotó). Actualment la situació del mar d’Aral és desoladora i amb greus conseqüències ambientals.
Com a conclusió, hem de tenir clar que l’aigua és un bé escàs i que no s’ha de malgastar. Cal fer-ne un bon ús, vigilant que no hi hagi pèrdues. Cal dir que és un escàndol quan sentim a les notícies que hi ha una fuita, des de fa anys, en una canonada a Santa Coloma de Gramenet que provoca que es perdi 86.000 litres d’aigua cada dia. En situacions de sequera com la què vivim ningú pot entendre aquestes negligències de l’administració.
L’aigua és escassa i el cost per potabilitzar-la és car. Així que a nivell personal, hem de reduir, reciclar i reutilitzar l’aigua. Fem-ne un bon ús!