Jordi Camins, glaciòleg reconegut i membre del grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, va captivar l’audiència d’AUGA sobre un tema ben actual, el canvi climàtic.
Va fer un ampli repàs dels cicles climàtics que hi ha hagut al nostre planeta des de l’inici dels nostres temps. Malgrat que el tema era difícil d’exposar perquè costa d’entendre quan parlem a escala geològica, que no és tangible pels homes, ho va saber exposar de forma molt didàctica i entenedora.
Explicà que existeixen cicles climàtics de fred i de calor al llarg del temps, ja molt abans de l’existència de l’home a la Terra. Aquests canvis climàtics, a excepció de què siguin provocats per erupcions de gran magnitud, tenen a veure amb la intensitat del sol i amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquests gasos formen com una espècie de “manta” a l’atmosfera i fa que augmenti la temperatura del planeta i com a conseqüència vagin disminuint les glaceres, es desglaci l’Àrtic, augmenti el nivell del mar i s’alteri la flora i la fauna dels ecosistemes.
Va comentar que la temperatura mitjana de la Terra havia augmentat recentment 1’2 graus, però que a l’alta muntanya la pujada havia sigut de 4 graus. Això ha provocat en els últims anys una reducció dràstica de les glaceres dels Pirineus i dels Alps. Projectà imatges comparatives de les mateixes glaceres amb deu o vint anys de diferència i poguérem observar una reducció molt significativa. S’han reduït un 90 % de les glaceres i moltes acabaran desapareixent.
El conferenciant va argumentar i justificar científicament molt bé tots el canvis climàtics que hi ha hagut al llarg de la història a nivell geològic.
Podem saber que hi ha hagut glaciacions perquè aquestes han anat conformant el paisatge, com les valls en forma d’una U del Pirineu o dels Alps formats en l’última glaciació per l’efecte erosiu de les glaceres o bé pels estudis que es fan a l’Antàrtida quan perforant el gel, els científics obtenen informació dels canvis del clima.
També ens feu observar un element que indica un canvi del clima com són els blocs erràtics (grans roques que havien caigut damunt d’una glacera i que aquesta, com un cinta transportadora, les havia desplaçat 100 o 200 quilòmetres). Podem veure als països alpins blocs erràtics, blocs de pedra enmig d’un prat on abans arribava la glacera, que provenen de cims alts dels Alps.
Per acabar va fer palès que estem davant d’una emergència climàtica, perquè l’augment dels gasos d’efecte hivernacle dels últims anys com a conseqüència de la combustió d’energia fossil, ha sigut exponencial.
Per tant proposà com a solució la transició energètica d’energies contaminants cap a energies netes; també la protecció dels boscos, de les grans masses de boscos boreals i de les selves, perquè amb la fotosíntesis absorbeixen grans quantitats de CO2, que és un gas d’efecte hivernacle i desprenen al mateix temps grans quantitats d’oxigen. També va comentar que la gran sobre-població del planeta és un problema de sostenibilitat.