Fridtjof Nansen, l’explorador complet

El passat dilluns 8 de maig en Francesc Bailón ens presentà la vida de l’ explorador Fridtjof Nansen. Pel públic assistent va ser tot una sorpresa conèixer la biografia d’aquest aventurer, atleta, explorador, científic i diplomàtic noruec. Un personatge molt curiós i interessant que va obtenir el premi Nobel de la Pau i és considerat una de les personalitats més important de la història de Noruega.

Va néixer el 10 d’octubre de 1861 en una família acomodada. Va estudiar zoologia marina i va fer el doctorat sobre el sistema nerviós dels animals marins inferiors. En la seva tesis va establir les teories modernes sobre les neurones. Desprès de la tesi doctoral va emprendre la primera travessia per Groenlàndia, d’est a oest. Fins aquell moment no hi havia cap precedent d’algú que hagués fet aquesta ruta. El trajecte fou extremadament dificultós, li va costar molt arribar a la costa pels icebergs i al final hi va arribar remant durant 25 dies amb barques. Quan va arribar a la costa per iniciar la travessia, ja s’havien consumit tots els aliments que portaven. Van trobar uns inuits que els van ajudar gràcies a què en

Fridtjof Nansen parlava perfectament el groenlandès. A partir d’aquí van fer la travessa de gran dificultat per Groenlàndia. F. Nansen dissenyava el vestuari especial dels exploradors per aguantar les baixes temperatures polars. També exigia que cada explorador fos autònom i portés el seu trineu. Per a F. Nansen les expedicions tenien un objectiu científic, d’estudi i investigació.

Més endavant va emprendre una travessia fins al Pol Nord. Cada persona arrossegava un trineu amb 100 quilos, on portaven tot de material científic: termòmetres, baròmetres, rellotges, telescopis…

Aquesta expedició no va poder arribar fins al Pol Nord, però en F. Nansen va agafar fama internacional perquè va obtenir el récord de latitud nord de l’època.

Més endavant va ser diplomàtic a Londres i va negociar el tractat pel qual Noruega va ser un estat independent.

En els últims anys de la seva vida va treballar per la Societat de Nacions, actualment Nacions Unides, com a alt comissionari per l’ajuda dels refugiats de la primera guerra mundial. A l’any 1922 se li concedí el Nobel de la Pau pel seu treball a favor de les víctimes desplaçades per la guerra. Va treballar a favor dels refugiats fins a la seva sobtada mort a l’any 1930.