El passat 7 de novembre, en motiu del cinquantenari de la creació de l’Assemblea de Catalunya, en Pere Bosch va fer una conferència molt clara sobre l’origen, l’objectiu i el llegat d’aquesta plataforma que pretenia ser un referent contra la dictadura de Franco i la seva lluita per les llibertats democràtiques.
L’historiador Josep Benet va definir-la com el “moviment unitari més ampli i important de tota la història de Catalunya”.
L’Assemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l’ antifranquisme que agrupava l’oposició catalana política i social contra la dictadura. En formaven part partits polítics, entitats culturals, sindicats i associacions més o menys clandestines. Hi havia representació des de la dreta nacionalista demòcrata (Unió democràtica de Catalunya) fins a alguns sectors de l’extrema esquerra, passant pels diversos corrents nacionalistes i amb la participació de destacats intel·lectuals independents i dels sectors progressistes de l’església. El seu lema va ser: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
També es va organitzar en l’àmbit comarcal i local constituint assemblees democràtiques. Això va permetre la participació de la ciutadania diversa compromesa amb la lluita antifranquista.
En Pere Bosch va comentar els quatre objectius bàsics de l’Assemblea:
- La reivindicació de llibertats socials i polítiques.
- L’amnistia per als presos polítics de la dictadura.
- El restabliment a Catalunya de l’ Estatut d’autonomia de 1932 amb totes les institucions implícites, com a pas previ per a l’autodeterminació.
- Coordinar aquestes accions amb les organitzacions democràtiques dels
altres pobles de l’estat espanyol.
Amb les eleccions de 1977 i el retorn de la democràcia parlamentària es va acabar aquest moviment unitari però les seves reivindicacions es van convertir en objectiu d’una gran majoria de catalans.