La Celeste Hueso i el Francisco Lucero, joves mexicans que viuen a Catalunya, i l’Eloi Casamajor, jove català que va viure a Mèxic com a voluntari i com a professional, acompanyats de l’Angels Doñate, ens han parlat del que suposa créixer a l’ombra de la frontera d’Estats Units-Mèxic i, des d’allà i a través de projectes comunitaris d’educació no formal, lluitar per canviar una realitat de vegades dura i injusta. Tots tres van coincidir a Mexicali.
Mexicali, una ciutat creuada pel Mur i de més d’un milió d’habitants a la porta sud dels EUA, on la gent malviu a pocs metres de la porta de la nació rica mentre esperen una oportunitat que segurament no arribarà mai. Treballen per uns poquíssims dollars en mil feines. Feines que per molts dels assistents d’Auga eren ben conegudes: tricotoses, circulars, taules i carros d’estiratge, serra-cinta, owerlocks, etc. Fabricar milers de peces durant 12 hores per uns poquíssims cèntims que no els treuen de la gana.
A Mexicali la Fundació Educació Solidària col·labora amb les Escuelitas de Tareas, una xarxa d’escoles no formal en barris vulnerables, i amb els Caliveranos, activitat d’estiu en aquests mateixos barris, des de fa més de 20 anys. Tots són projectes escolapis. La Celeste, el Francisco i l’Eloi van participar-hi com a infants i com a joves, de manera voluntària, i continuen vinculats convençuts de que “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, canvia el món”.
Ens han fet algunes pinzellades de la realitat d’aquesta frontera, compartint les seves vivències en aquests projectes que pretenen empoderar les comunitats per ser autores de la seva transformació, així com la seva experiència d’inserció en una nova realitat al migrar.