El deute amb Vidal Cadellans

El dia 6 de gener del 1959, a l’Hotel Ritz de Barcelona, es celebrava per quinzè any l’esdeveniment més glamurós de la vida social barcelonina: la nominació del Premi Nadal.

 Era una edició especial pels quinze anys i el guardó  tenia una retribució econòmica molt important.
El Jurat és va allargar perquè la participació fou nombrosa i aplegava els millors autors del moment. Quan es va anunciar el vencedor ningú es va aixecar a recollir el premi. Josep Vidal i Cadellans, l’escollit, jove de 30 anys, dormia tranquil·lament a Igualada. Tampoc l’endemà és va prendre molta molèstia en atendre als periodistes.
Home tranquil, i ja malalt, utilitzà la projecció i la retribució per escriure amb menys preocupacions materials i així d’altres llibres s’afegiren al premiat fins que va morir dos anys desprès.
Vidal Cadellans va publicar a les millors revistes del moment. Especialment a Destino. Va parlar molt i bé d’Igualada i dels igualadins.
Potser ja era hora d’algun reconeixement. Per exemple el que li ha dedicat AUGA de la mà d’Oscar Jorba, Carles Mª Balsells, Jaume Ferrer i l’actor Joan Valentí. La seva filla Solange era també a l’escenari i la seva vídua a la primera fila de butaques.