Cinquanta-set mil homes -alguns d’ells amb les seves famílies-; milers de cavalls, canons i morters; tota la logística per alimentar persones i animals; eines per portar pólvora, bales, bales de canó, estris per cavar trinxeres… i tot el què es pugui imaginar en una concentració humana aplegada en un espai reduït a pocs metres de Els Prats de Rei, entre el setembre i fins quasi el Nadal de 1711.
Jordi Segura, Director del Museu Municipal de Prats, va desgranar La Batalla de Els Prats de Rei amb precisió i agilitat. Després de comentar els aspectes “polítics” de la guerra va explicar la tàctica militar emprada pels borbònics per conquerir la vila.
Segura explicà l’apropament a la vila mitjançant trinxeres en diagonal, les “mines” subterrànies per entrar-hi i les “contramines” fetes a l’interior del poble per neutralitzar-les, els tipus de canons i la longitud de tir que podien assolir, els diversos uniformes i utillatge dels soldats segons la seva especialitat. I ho va il·lustrar amb fotografies recents del simulacre de Batalla fet l’agost passat.
Els generals Vendôme i Starhemberg, professionals al cap i la fi al servei d’unes i altres potències europees, es tenien mutu respecte i consideració. Segura va detallar els obsequis que s’intercanviaven, sobretot, en aliments de luxe. També va explicar la immensa gana que van arribar a passar molts soldats, tots ells també professionals, i com això fou motiu de desercions.
Quan van marxar els exèrcits, a Els Prats només quedaven dues cases dretes. Les bombes i l’aprofitament de les bigues per escalfar-se les havien soterrat totes.
Avui Prats de Rei és un poble ben construït i molt polit, i amb gent preparada que sap recordar i guardar una memòria que és seva i de tots.
El proper dilluns a l’AUGA parlarem dels robots i el canvi social que produiran.
