Dilluns vam tenir a l’Auga al professor universitari de llengua catalana a la UAB, en Jaume Macià Guilà. Ens va parlar d’algunes curiositats dels orígens del llenguatge escrit fins al teclat de l’ordinador.
La història de les lletres comença a l’antic Egipte, amb els pictogrames. Però a causa de la seva complexitat, els egipcis van desenvolupar una escriptura amb lletres. El mateix van fer al Sinaí i a Fenícia, amb les seves pròpies lletres, i més endavant la cultura grega amb el seu alfabet. D’aquesta cultura es van inspirar els etruscs i posteriorment l’alfabet llatí al segle 600 aC. Per exemple, van adoptar la Y grega, i la van modificar per formar la V, que més endavant seria la U arrodonida, i després la W (V+V).
Els romans utilitzaven les lletres per representar els números. Però la evolució de les xifres és molt posterior i té el primer origen a l’Índia ( 500 dC), després a l’Aràbia ( 800 dC) i va arribar a Iberia al 1100 dC.
Un cop definides les lletres, es van poder escriure els documents . A la antiga biblioteca d’Alexandria, un personatge va ser decisiu per la història: Aristòfanes de Bizanci, durant els segles II i III aC. La escriptura era seguida, sense separacions de paraules, amb majúscules i sense signes de puntuació ni accents. Els llibres eren rotlles de papir posats en prestatges, i ordenats per temàtiques. A la edat mitjana als monestirs, els monjos llegien sempre en veu alta als refectoris. Com que els textos estaven lligats, els monjos hi escrivien a ma unes vírgules ( comes), per poder respirar al llegir, en el moment adequat de la frase. En aquells temps s’assenyalaven en cometes els passatges interessants, i amb un asterisc es que requerien més explicacions addicionals.
Serà al segle VIII-IX que Alcuí de York, durant el renaixement carolingi, que dissenya un model de lletra minúscula més fàcil de copiar i de llegir als monestirs. I afegeix una separació entre cada paraula.
S’incorporen en aquell temps els signes d’interrogació, que més endavant serien l’origen dels signes musicals a les partitures.
La verdadera revolució va ser cap a l’any 1440 amb Gutemberg i el seu magnífic invent de la impremta. Va construir uns motlles amb lletres metàl·liques per sucar amb tinta i poder fer moltes còpies d’una pàgina. La seva empresa va costar una fortuna, i ell va quedar arruïnat, però després d’això la lectura es va popularitzar i cadascú podia llegir el seu propi llibre en pergamins i en silenci.
Amb Aldo Manuzio comença la era de la impremta moderna al 1490 a Venècia, amb els llibres de butxaca a l’abast de més gent. A partir de llavors comencen els primers conceptes de la gramàtica . Les seves aportacions comprenen majúscules, minúscules, cursives i els signes de puntuació.
Cap al 1845 l’americà Christopher Sholes inventa la màquina d’escriure, com una impremta personal. Amb el seu soci E. Remington van distribuir les màquines amb un teclat anomenat QWERTY, que ha transcendit fins a l’actualitat. Les màquines d’escriure van ser un gran invent que es va popularitzar enormement amb el temps.
Cap al 1961 van arribar les màquines d’escriure elèctriques, més endavant les electròniques fins arribar a l’era de l’IBM.
El teclat QWERTY va transcendir, com una fórmula estàndard per escriure amb les dues mans ben equilibrades i sense bloquejos al carro, després de múltiples proves. Ha quedat establert a la majoria de països, però curiosament ni a França ni a Centre Europa amb unes petites variacions. Inclús als països àrabs conviuen a les mateixes tecles el QWERTY i les lletres àrabs.
Actualment als ordinadors hi trobem més de 100 tecles. A més de lletres i números hi ha signes especials per accions determinades: captura de pantalla, caràcters per programació i lletres identificatives com la ñ, la ç o la &.
Ens explica que la ñ ve de dues nn ( anno= año); la ç ( ce trencada o ce cedilla); la & ( la ampersand anglesa); la # (coixinet) és la lliura anglesa; i la @ ( arroba) és la add sign en anglès.
El teclat reflecteix la evolució de la nostra cultura escrita. I ens fa una reflexió final: quin serà en el futur el nostre teclat?, mentre a la pantalla veiem una imatge feta amb IA on es mostra un teclat futurista virtual.