Dilluns passat, a l’AUGA, vam comptar amb Lourdes Charles, psicòloga social, investigadora i presidenta de l’Associació SomSèniors, una entitat catalana dedicada a defensar els drets de la gent gran i a combatre l’edatisme. L’acte va comptar amb la col·laboració del Departament d’Acció Social de l’Ajuntament d’Igualada.
La ponent va començar la xerrada definint el concepte d’edatisme, és a dir, la discriminació per edat, una realitat que afecta a totes les persones, sovint invisibilitzada a la nostra societat i que malauradament hem normalitzat en el nostre dia a dia. Va parlar que afecta sobretot la gent gran i es manifesta de moltes formes des de comentaris quotidians fins a algunes pràctiques institucionals o d’entitats, va esmentar els estereotips o idees esbiaixades sobre les persones grans, els prejudicis i dels conceptes erronis que es donen per suposat respecte a aquesta franja d’edat.
Al llarg de la xerrada va posar diversos exemples sobre els diversos tipus d’edatisme: l’institucional, present en lleis i polítiques de l’administració o de les empreses, com la limitació de proves mèdiques a partir d’una determinada edat o la imposició digital que afecta tothom, però especialment les persones que han crescut en un món analògic. No es tracta de si dominem o no aquesta tecnologia, sinó de tenir el dret a triar el canal presencial, telefònic o digital. Quant al social es manifesta a través de les interaccions personals i en estereotips molt arrelats: considerar les persones grans com una càrrega, pensar que no poden aprendre coses noves.. i finalment l’autoinflingit, quan les mateixes persones grans interioritzen aquests discursos i es limiten a si mateixes. També va insistir en que cal reclamar quan ens trobem ens situacions de discriminació i va esmentar diverses institucions i serveis on es poden denunciar.
Però què es pot fer per combatre’l: cal replantejar el concepte d’envelliment, canviar les creences negatives associades a la vellesa per assolir una visió més positiva d’aquesta etapa de la vida, plena d’oportunitats per a les persones que poden disposar lliurament del seu temps per dedicar-lo a allò que més els agradi, cal canviar la manera de pensar sobre què significa complir anys, sovint es defineix les persones grans a través de malalties o dolors, com si fos normal estar malament perquè ets gran i això pot provocar desatenció, sobretot cal evitar l’infantilització del tracte, parlar amb diminutius, amb un to paternalista, com si fossin criatures, no respectant la seva identitat, cal tenir en compte l’opinió de la gent gran i respectar-la, cal ser conscients que l’envelliment no és una patologia, fer-se gran no és sinònim de malaltia, predomina l’envelliment normal i satisfactori, la gent gran participen activament a la família i a la societat, sovint es pensa que no tenen capacitat d’adaptar-se als canvis, quan al llarg de la seva vida justament s’han hagut d’adaptar sovint, però a tothom li costa sortir de la seva zona de confort.
Per acabar, va animar les persones grans a reivindicar els seus drets i a no acceptar tractes discriminatoris, i a la resta de la ciutadania a revisar actituds i llenguatge.