A AUGA es va parlar de quan les dones havien de pintar flors

Dilluns passat, a l’Auga vam descobrir unes dones pintores nascudes a l’últim terç del segle XIX . La ponent, Consol Oltra és historiadora i s’ha dedicat a estudiar sobretot l’obra de Lluïsa Vidal. Amb el títol “Quan les dones havien de pintar flors”, l’any 2021 va organitzar una exposició a Canet de Mar per reivindicar aquestes pintores i més tard també va publicar un llibre amb el mateix nom.

Quan feia la recerca sobre la vida i l’obra de la Lluïsa Vidal, pintora modernista que es va dedicar professionalment a la pintura i  que va poder estudiar a Paris, va trobar a la premsa diverses mencions a les exposicions femenines de la Sala Parés de Barcelona i va decidir investigar més sobre qui hi va participar. Qui eren aquestes dones i que pintaven, ho vam poder descobrir al llarg de la xerrada.

 En aquestes exposicions hi van arribar a participar un centenar de dones entre el 1896 i el 1900. Aquestes pintores van aconseguir sortir de pintar només en l’ambient familiar a exposar la seva obra a la Sala Parés. No ho van tenir fàcil, les que volien estudiar a la Llotja només podien apuntar-se a les classes d’ornamentació floral ja que, en aquell moment, era impensable que les dones poguessin estudiar el nu per poder dibuixar figures humanes. Per aquesta raó, la majoria van pintar composicions florals, algunes de classes benestants van poder gaudir de classes particulars o anar a una acadèmia, d’altres van tenir el recolzament d’algun familiar pintor: pare, germà.. i van tenir més facilitats per dedicar-se a la pintura.

Entre les pintores que van participar a les exposicions podem destacar: Emilia Coranty, alumne de la Llotja que el 1893 es va presentar a un certamen a Chicago   guanyant una medalla i que va ser professora a la Llotja, Pepita Teixidor, Antònia Farreras, alumne de La Llotja que es va poder professionalitzar, Visitació Ubach, Federica Bonay, Montserrat Planella, Maria Lluïsa Guell, Teresa Costa Estruch, Francesca Mas, Suzanne Davit, il.lustradora de botànica, Encarnación Gómez o Maria Condeminas, alumne de Lluïsa Vidal.

Consol Oltra va posar de manifest que aquestes pintores, moltes de les quals van aconseguir sobresortir amb unes composicions personals i originals, van obrir camí a les pintores posteriors i van normalitzar que les dones es dediquessin professionalment a la pintura.