L’arquitecte Carles Crespo, ens va explicar la història de la creació d’una nova ciutat universitària a Bèlgica. Una història de conflictes y problemes que es resolen amb solucions èpiques.
Ara a Bèlgica hi ha dues Universitats Catòliques importants: la KU Leuven, a Flandes, situada a Leuven ( Lovaina ) al nord de Bèlgica, zona neerlandesa; i la UC Leuven, a Valònia, situada a Louvain-le-Neuve ( La Nova Lovaina) al sud de Bèlgica, zona francòfona. És a dir, dues universitats prestigioses a dues àrees lingüístiques al país.
Però no sempre havia estat així. La Universitat de Leuven va ser fundada al 1425 per Joan IV, duc de Brabant, i estava governada pel poder civil. Al segle XVI, és ja una universitat consolidada amb molts estudiants d’arreu d’Europa que cursen estudis molt especialitzats com Teologia, Matemàtiques, Medicina, Dret Canònic, entre d’altres. La història ens explica que molts estudiants van haver de fugir a causa de la Inquisició al 1540, quan el protestantisme es va estendre a la regió.
Al segle XVIII Napoleó va abolir la Universitat, però més endavant es va re-fundar com Universitat Catòlica de Louvain, amb el nou estat de Bèlgica, i amb tota la formació en francès. En aquell temps el neerlandès no estava gaire normalitzat, i les publicacions eren totes en francès. Més endavant al 1898 els diputats del parlament proposen com a oficials els dos idiomes, però a les universitats es continuava ensenyant en francès.
Al maig del 1968 a Paris, els universitaris s’alcen en vagues i manifestacions que canviaran el curs de la història a Europa. A França al 1960 hi havia 250.000 estudiants universitaris, i al 1968 ja van arribar a 638.000 . L’augment provoca grans problemes, que s’han de resoldre amb l’ obertura d’una nova universitat en un barri marginal de Nanterre, amb edificis prefabricats fets a correcuita i amb poca personalitat. La revolució estudiantil es va posar en marxa.
A més, des del 1963 que s’havia celebrat el Concili Vaticà II, l’església feia un canvi radical en l’acceptació de les llengües vernacles dels pobles per expressar-se, inclús en la litúrgia catòlica. A Bèlgica es fa una divisió del país per zona idiomàtica: al nord Flandes en neerlandès, i al sud Valònia en francès, mentre que Brussel·les seria bilingüe.
Aquesta idea legitima les aspiracions idiomàtiques al país, especialment a la Universitat de Leuven, a Flandes, on encara s’estudiava en francès. I comencen els aldarulls i les manifestacions aprofitant el malestar lingüístic del país i les influències estudiantils europees. I professors i estudiants francòfons son convidats a deixar la universitat.
L’administrador de la Universitat en Michel Woitrin és l’encarregat de buscar terrenys a Valònia per tal de projectar una universitat francòfona pels estudiants de parla francesa. El lloc triat és el municipi de Ottignies, al sud de Brussel·les. Els impulsors del projecte visiten les ciutats més modernes i avantguardistes del món per inspirar-se: Brasília a Brasil, Nowa Huta a Polònia, Milton Keynes ( Anglaterra), amb la intenció de trobar el millor model de ciutat que necessiten.
També consulten als millors arquitectes, com en Victor Gruen, amb estudi a Nova York que proposa un estil molt americà, però el que s’està buscant és un disseny més europeu. Arquitectes belgues es posen a treballar en un model que combina elements medievals italians i belgues. Volen dissenyar una ciutat amb vida, amb l’ús de materials específics com els carrers amb llambordes, els edificis de totxo, les estructures de ciment i murals artístics per tota la ciutat.
La primera pedra de la Universitat de Louvain-la-Neuve es posa al 1971 pel rei Balduí de Bèlgica, i l’any següent al 1972 comencen les primeres classes en mig de les obres. Un any després el ferrocarril nacional arriba a la ciutat, i s’acaba l’àrea natural d’esbarjo amb un llac i un bosc.
Ara, al 2025/2026 la ciutat te 21.000 habitants, més uns 29.000 estudiants i és una ciutat model amb la seva Universitat pròpia. Segons Clarice Woitrin, la filla de l’administrador, i testimoni de la creació de la ciutat des de molt petita, ens explica en un català correctíssim per vídeo-gravació, que la ciutat està en un entorn amb bons equipaments esportius i culturals, amb comerços que atreuen a gent dels pobles del voltant, i amb àmplies zones naturals per passejar.