Dilluns passat, a l’ AUGA vam poder conèixer el conflicte palestí a través del testimoni de Salah Jamal d’origen palestí . El conferenciant és metge, historiador i autor de diversos llibres.
Salah va exposar els antecedents més recents d’aquest conflicte, és a dir des de finals del s. XIX, amb l’acompanyament d’una diapositiva, on es podia veure, com en diferents moments de la història, el territori palestí s’ha anat reduint progressivament fins arribar a la fragmentació actual. Al llarg del conflicte, va comentar que les informacions que s’han donat, ja des de l’època colonialista, han estat sovint explicades a mitges o tergiversades, com quan es deia que Palestina era un lloc buit, amb molt poca gent, quan hi havia més d’un milió de persones que hi vivien o que era un desert, quan en realitat té unes grans extensions de tarongers.
El primer congrés sionista a Basilea, el 1897, va coincidir amb l’auge nacionalista a Europa i es va considerar que calia crear un estat jueu, aleshores se’ls va oferir diversos territoris a Argentina o Palestina, i se’ls va dir que si volien anar a Palestina tindrien l’ajuda dels governs colonialistes com el britànic, que s’asseguraven que els jueus sortirien d’Europa i, a més, el nou estat protegiria els seus interessos a la zona.
Després de la 1a Guerra Mundial, Palestina va quedar sota el mandat britànic, el 1919 va tenir lloc el 1r Congrés Palestí que va ser un moment clau en la història nacionalista dels palestins. Fins aleshores hi havia un pocs milers de jueus palestins i vivien sense problemes de convivència, però es va començar a obrir les portes als colons jueus a Palestina, que ocupaven terrenys de manera fraudulenta i van començar a expulsar els camperols de les seves terres, agreujant els conflictes nacionalistes.
El 1947 la Societat de les Nacions Unides va decidir dividir el territori, un 55% pels 300000 jueus i un 45% pel milió de palestins que hi vivien, els jueus van triar les millors terres. Un any més tard, el 1948, es crearia l’estat d’Israel.
Aquest va acceptar la repartició però davant la retallada de territori que els oferiren, els palestins no van acceptar, començant un període de conflictes entre àrabs i jueus. Israel va començar la seva expansió, el 1967, amb la Guerra dels Sis Dies es va annexionar el Sinaí, terres del Golan, i Palestina (Gaza i Cisjordània) que va passar a ser els Territoris Ocupats Palestins.
A partir d’aleshores, la situació per als palestins comença a ser molt angoixant, es creen 780 controls que fan la vida impossible als palestins: es tallen carreteres, per moure’s pel territori s’han de passar per molts controls, amb humiliacions infinites per a nens i gent gran, la creació dels murs…
El 1993, malgrat l’acord de pau d’Oslo, continuen els assentaments jueus i els conflictes continuen fins arribar als atacs de l’octubre del 2023 a Israel i la resposta israeliana amb la massacre que s’està fent sobre els palestins, amb atacs continus a edificis civils com hospitals i escoles, , sense deixar entrar ajuda humanitària, tampoc la premsa perquè no puguin informar del que hi està passant…
Per acabar va parlar del futur, de com seria difícil crear un estat palestí, ja que el que sempre havien demanat els palestins era la retirada dels territoris ocupats, Cisjordània, Gaza i Jerusalem Oriental (aquestes tres parts només representaven un 22% de la Palestina històrica). Aquesta solució avui en dia es gairebé impossible perquè com es pot crear un estat en una Cisjordània que ha quedat trossejada en 3 parts i plena de colons repartits per arreu.
Per ell, la solució és la reconciliació, la creació d’un estat únic, com va passar a Sudàfrica. Però ho veu difícil ja que el govern d’Israel està dirigit per l’extrema dreta i els volen esclaus, però els palestins porten 100 anys en la lluita i no volen defallir.