Dilluns vam tenir a la sessió d’Auga a Joan Tort, igualadí i president de la recent creada Coordinadora de la Flama del Canigó, que ens va fer un repàs als darrers anys d’aquesta tradició que ja en suma més de quaranta anys.
Ens explicà que la història ve de lluny i es remunta al Tractat dels Pirineus, al final de la guerra dels 30 anys en que Felip IV va regalar una part del territori català a la corona francesa de Lluís XIV. Va separar Catalunya de la Catalunya Nord que ara coneixem, tot i que els pobles han conservat vincles i sempre s’han volgut posar en valor.
L’any 1955, Francesc Pujadé, un veí del Vallespir va tenir la idea de pujar al Canigó, inspirat pel poema del mateix nom d’en Jacint Verdaguer. Amb uns amics van encendre-hi una foguera pels volts de Sant Joan, inspirant-se en els focs ancestrals d’agraïment per les bones collites de la terra. La seva gesta va ser un èxit i es va repetir en diversos cims de Catalunya la nit de Sant Joan.
A l’any 1959 es baixava el foc encès al Canigó fins al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, anomenat ara el Castellet. Al 1964 el foc es custodiava tot l’any al Castellet, pujava al Canigó i des d’allà es repartia als indrets. Al 1966 el foc arriba al Coll d’Ares, a la frontera, i al davant de la Guàrdia Civil baixa fins a Vic i Manlleu. S’anomena la Flama de la Amistat i Unió dels Països Catalans. A partir del 1967 la flama es reparteix fins a Barcelona, València i molts altres pobles i ciutats dels Països Catalans. Fins que al 1972 hi ha una trobada al Canigó, un Aplec amb l’objectiu de pujar feixos de llenya de tot Catalunya, i s’organitzen unes jornades de convivència amb la presència d’igualadins.
Un matrimoni igualadí, en Miquel Cuatrecases i la Montserrat Ribas s’impliquen força en el projecte, de tal manera que organitzen una expedició junt amb el Cercle de Joves per tal de portar la Flama des de Coll d’Ares fins a Igualada. Als portadors en diuen Equips de Foc, que fan els 158 km des de la frontera fins a Igualada a peu. Més endavant s’hi van sumant més entitats i aquesta flama arriba a més de 500 pobles i a unes 2000 fogueres. Altres equips de la Flama d’altres pobles recullen el foc a Vilafranca de Conflent o a Puigcerdà, i la reparteixen arreu: al Parlament, la Costa Brava, la Garrotxa, Ponent, País Valencià i fins i tot a Ses Illes. Actualment es prepara que el foc arribi a l’Alguer i a la Provença.
La Flama rep actualment el suport de diverses entitats com els Agents Rurals, els ADF, que assessoren i ajuden incondicionalment. Al 2013 es proposen buscar un camí possible per baixar a peu des del Canigó fins al Coll d’Ares, amb corredors experts, que aconsegueixen baixar els forts desnivells en 5 hores. Aquest camí està marcat a la Wikiloc com a Nova Via d’Igualada.
Al 2024 la Flama ja es porta des del Museu del Castellet de Perpinyà, a peu fins al Canigó, i des d’allà fins a Igualada. A la nostra ciutat aquest projecte té molta importància, hi ha moltes persones implicades, de tal manera que s’ha creat una Coordinadora de la Flama del Canigó, aprovada per la Generalitat, i presentada a Montserrat al 2025 i que te la seu principal a Igualada.
La funció de la Coordinadora és formar els equips de foc, símbols de la Cultura Catalana, vetllar per la seguretat dels participants i fer un bon ús de la flama. La Flama s’ha convertit en aquests 40 anys en l’epicentre de les celebracions de Sant Joan, la Festa dels Països Catalans i un dels elements primordials del patrimoni viu del país.