Dilluns vam tenir a l’Auga a la Clara Fons Duocastella, sociòloga a la UAB i experta en temes religiosos, que ens va fer una aproximació molt interessant a la diversitat religiosa de Catalunya.
Va enfocar la conferència en tres aspectes importants: la religió segons el punt de vista sociològic, la explicació del mapa de religions a Catalunya, l’Anoia i Igualada, i el repte que tenim pendent els ciutadans envers la diversitat de religions al país.
Comença parlant dels diferents punts de vista de les persones en general, sovint mirades parcials de la realitat. Les religions també son diferents enfocs per donar resposta a les inquietuds d’avui dia, i donar sentit a la vida. Això ha passat des del principi de la humanitat, i ara hi ha més diversitat que mai. Estem en un moment de canvis, quan abans i aquí es consideraven les religions com a institucions jeràrquiques inamovibles. En aquest tema hi han tingut molt a veure els moviments migratoris.
La realitat avui dia ens diu que el 80/90% de les persones son religioses, però hi ha excepcions a Catalunya, així com a Suècia i Noruega. Espanya és un estat aconfessional, vol dir que no s’identifica amb cap religió, i deixa que cadascú tingui les seves creences. Hi ha llibertat en fer classes de religió de diferents confessions.
Analitzant els centres de culte ara mateix a Catalunya, veiem que la majoria son esglésies catòliques, per tradició, però cada vegada més s’obren centres evangèlics de persones vingudes de Sud-Amèrica, s’obren més mesquites o oratoris de l’Islam, també centres dels Testimonis de Jehovà, en menor quantitat del culte budista i finalment esglésies ortodoxes orientals (de vegades ocupen espais cedits per l’Església Catòlica).
A Catalunya un 73% de les persones es consideren creients, dels quals un 57% catòlics, i la resta altres religions. A l’Anoia l’any 2025 hi havia un 11% de població estrangera, dels quals un 40% del Marroc, amb 7 mesquites per al seu culte musulmà; 27% provinents de Sud Amèrica, la majoria de Colòmbia, Perú i Veneçuela amb 8 esglésies evangèliques; Un 7,5% de Romania, ortodoxes; un 3,3% paquistanesos musulmans o siks; i un 22.5% d’altres religions. Els Testimonis de Jehovà tenen un centre a Igualada i un a Piera, els adventistes 1 centre a Igualada, i els Hinduistes un centre a Piera.
El Repte de futur que se’ns presenta és considerar que cadascú és lliure de pensar el què senti, però abans s’han de conèixer les realitats que les motiven. La feina pendent ha de ser donar informacions sobre les religions en general, generar sentiments de comunitat, de reconeixement de la importància de les persones independentment de les seves creences, i de interaccionar amb vincles de confiança transversals. El no coneixement pot portar a la radicalització de la societat.
Hem de conèixer que les esglésies evangèliques tenen el seu origen en la reforma protestant de Martí Luter ( s XV), on interpreten la Bíblia, donant ales al coneixement i a la crítica personal. L’església pentecostal es caracteritza per unes celebracions molt emotives que arriben al cor dels creients. Els Testimonis de Jehovà avisen que el món es pot acabar i ens proposen la nostra salvació. A l’Islam, l’imam és un treballador triat per la comunitat, que guia en el coneixement de l’Alcorà. A l’ashram hinduista Amma, es guia la meditació, i s’organitzen trobades multitudinàries amb una abraçada de la seva líder, com a mostra d’empatia i compassió…
Ens espera un futur on cada vegada hi haurà més diversitat religiosa, encara que ho vulguem ignorar. I la millor manera de preparar-se és el coneixement de les diverses filosofies de vida.