Dilluns vam tenir a l’Auga en Climent Casals-Pascual, doctor en microbiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens va impartir una conferència d’alt nivell sobre les últimes investigacions relacionades amb el microbioma humà.
Durant la xerrada va donar respostes concretes a un camp d’investigació científica que actualment es desenvolupa amb èxit a l’hospital Clínic. Va explicar com l’alimentació és fonamental per conservar la salut, prevenir algunes malalties físiques i mentals, i complementar determinats tractaments mèdics amb estratègies naturals basats en la microbiota.
La microbiota és el conjunt de microorganismes que habiten el cos humà. Aquests microorganismes s’alimenten del que mengem i contribueixen al nostre bon estat de salut. La microbiota intestinal pesa aproximadament 1,3 kg i està formada per una gran diversitat de bacteris. De fet, al cos humà hi ha tants bacteris com cèl·lules, i aquests microorganismes comencen a aparèixer des del moment del naixement.
El doctor Casals-Pascual va recordar que l’any 1990 es va iniciar el Projecte del Genoma Humà, amb una inversió de 2.700 milions de dòlars. Aquest projecte va aportar resultats molt reveladors, com ara que tots els humans compartim el 99,6 % de l’ADN. Posteriorment es va posar en marxa el Projecte del Microbioma Humà (HMP), iniciat el 2008, amb una durada de cinc anys i un cost molt inferior, de 115 milions de dòlars. Tot i això, els resultats obtinguts han estat molt valuosos i encara avui continuen ampliant-se.
Aquests estudis han permès donar respostes senzilles a qüestions complexes. Per exemple, es considera saludable una alimentació que inclogui tres tipus d’aliments imprescindibles: aliments amb efecte probiòtic (bacteris vius, com els presents als iogurts), aliments amb efecte prebiòtic (fibra beneficiosa per a la microbiota) i aliments amb efecte postbiòtic (àcids grassos de cadena curta, essencials per al bon funcionament dels bacteris intestinals).
La superfície interna dels budells humans està recoberta de bacteris i, just a sota, s’hi troba aproximadament el 80% del nostre sistema immunitari. L’intestí està protegit per una proteïna anomenada mucina, que necessita una alimentació rica en fibra per mantenir-se en bon estat i defensar-nos dels bacteris patògens responsables de la inflamació intestinal crònica. Actualment es considera que l’intestí és el nostre “segon cervell”, ja que el nervi vague —el més llarg del cos— connecta el cervell amb diferents òrgans, entre ells l’intestí, i participa en la regulació de
l’equilibri físic i emocional.
També va explicar que cada persona té una naturalesa pròpia: es pot ser prim o gras i, alhora, tenir hàbits saludables o no tenir-ne. Algunes dietes d’aprimament fracassen perquè els manquen probiòtics. Igualment, l’ús continuat i irresponsable d’antibiòtics pot alterar la microbiota i provocar diarrees que afavoreixen la recurrència d’infeccions.
En aquest context, pren una gran importància el control de l’índex glucèmic, és a dir, el pic de sucre a la sang després de consumir glúcids. Tot plegat ens condueix cap al concepte de nutrició de precisió, basada en l’estudi individualitzat de cada persona.
Aquestes investigacions s’han desenvolupat a l’Hospital Clínic amb resultats molt encoratjadors. També va parlar del projecte de trasplantaments fecals, un tractament ja aprovat per la Unió Europea que consisteix a transferir microbiota sana d’un donant a un pacient amb alteracions relacionades amb una microbiota defectuosa.
Va explicar detalladament el procés: des de la selecció acurada del donant i de la seva microbiota fins al trasplantament al receptor mitjançant una colonoscòpia o, de manera encara més senzilla, ingerint càpsules amb microbiota sana encapsulada.
Aquest tractament, relativament senzill per al pacient, pot millorar tant la salut física com l’emocional i pot tenir un impacte molt positiu en la població. Actualment és considerat un àmbit de prioritat assistencial. A l’Hospital Clínic disposen del Banc de Microbiota de Catalunya, i aquest tractament està disponible als hospitals de Catalunya integrats al CatSalut.
Finalment, el ponent va concloure la conferència amb alguns consells pràctics que hauríem de convertir en hàbits quotidians: seguir una alimentació sana i variada, evitar menjar de nit, controlar l’ús dels antibiòtics i afavorir la recuperació de la microbiota amb aliments prebiòtics.