Dilluns passat, en Pau Mestre, vice-president de la colla, i en Guillermo Prieto, responsable de l’àrea econòmica dels Moixiganguers d’Igualada, ens van parlar de l’estructura dels castells, dels diferents tipus, de la tècnica per carregar-lo i dels seus valors com a colla castellera.
L’exposició fou molt amena i interessant i captà l’atenció de tothom que desconeix des de dins com es carreguen i descarreguen aquestes construccions humanes.
Els castellers sorgeixen al s.XVIII al Camp de Tarragona i al Penedès. A partir dels anys 80 del s.XX es van estenent progressivament per tot Catalunya. És una festa molt nostra i un símbol que ens identifica. L’any 2010, els castells són declarats Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
En Pau Mestre va parlar de les diferents parts d’un castell. A la base tenim la pinya que és la que aguanta tot el pes del castell i la forma un gran gruix de persones amb una distribució perfectament calculada.
Després tenim el tronc que és la part visible i que va dels segons fins als nens o nenes que van a dosos. Si hi ha una persona per pis, diem que és un pilar. Si n’hi ha dos, tres, quatre, cinc… diem que és un tres, un quatre… Un castell de 3 de 8, ens indica que hi ha 8 pisos i 3 persones per pis en el tronc. Però, per donar estabilitat a l’estructura hi pot haver folre (és una segona pinya que va sobre la primera) i manilles (és una tercera pinya que va sobre el folre). En ocasions, com hem vist moltes vegades, a dins del castell hi pot haver un pilar, que queda al descobert quan descarreguen el castell.
A sobre del tronc tenim el pom de dalt que és format per els dosos (que van agafats), l’acotxador i l’enxaneta que corona el castell.
Sempre hi ha la música característica dels grallers, amb el toc de castells, que té diverses parts, cada una amb una melodia diferent, una per pujar, una altra per quan l’anxaneta arriba a dalt i corona el castell i una altra per descarregar-lo.
Els Moixiganguers d’Igualada són una colla de nivell. El 2023 van acabar en vuitena posició en el conjunt de les colles castelleres. En formen part uns quants centenars de persones i han assolit fites importants com carregar i descarregar un 3 de 9. Darrere de tot això hi ha molt treball, molta tècnica, molts assajos, molt esforç i molta lluita per buscar ingressos que ho facin possible.
En Guillermo Prieto va parlar dels valors dels castells: Força, equilibri, valor i seny. Quatre paraules ben encertades, però n’hi ha més. Aixecar un castell és un treball en equip a tota regla. Tothom sap el què ha de fer, tothom és important i imprescindible per assolir l’objectiu compartit. Representa un esforç col·lectiu amb voluntat de millorar contínuament. Cal confiança entre tota la colla i es necessita un bon lideratge. I sobretot moltes emocions compartides, una gran alegria quan es carrega i descarrega una castell per primera vegada i també, desil·lusió quan no es pot assolir. Tot això fa que els membres dels Moixiganguers se sentin com una família i que, a part de fer castells, hi hagi cohesió i sociabilitat entre tota la colla. A part de l’aspecte social, hi ha un component lúdic que és integrador.
Per acabar, van explicar com es fa la pinya. És una estructura que ha de quedar molt equilibrada i molt compactada perquè pugui suportar tot el pes de la torre. Agraïm molt la participació dels ponents, del Pau Mestre i de Guillermo Prieto que ens van explicar, amb molta claredat, com es viu un castell des de dins. A partir d’ara, els valorarem i els admirarem molt més quan aixequen un castell, perquè sabem molt més de l’esforç i el valor que representa.