El passat 13 de març, en Ramon Soler i Riba ens parlà de les colònies tèxtils situades al riu Llobregat. Al llarg del s. XIX es començaren a construir aquestes indústries que aprofitaven la força dels saltants d’aigua com a força motriu per moure els telers.
Les colònies tèxtils es van caracteritzar per aglutinar en el seu recinte la fàbrica, els habitatges dels treballadors, la casa de l’amo, les botigues, l’església, l’escola i sovint altres serveis o espais com el camp de futbol, el teatre o cinema, la llar d’infants on cuidaven les criatures mentre les mares treballaven, etc. També cada treballador tenia un hort per conrear les seves hortalisses.
Aquestes indústries compraven el cotó que procedia d’Amèrica ,el filaven i el teixien i venien la seva producció tant al mercat interior com també n’exportaven cap a Amèrica. Van ser indústries molt importants que donaven feina a molta gent de la comarca del Berguedà i que actualment la gran majoria d’aquestes fàbriques són tancades degut a què no s’han pogut reconvertir tècnicament i també per l’ús de fibres sintètiques.
El conferenciant va néixer i va treballar tota la vida en aquestes indústries. Per tant era una persona molt indicada per explicar com era la vida en una colònia ja que ho va viure de primera mà. La conferència fou planera i ben il·lustrada amb fotos antigues i actuals d’un mateix espai.
Es podia veure una gran nau plena de telers i actualment la mateixa nau completament buida, amb una imatge d’abandó i desolament. Les imatges d’abans i d’ara ens van donar a conèixer un passat industrial que va ser molt important a Catalunya i que actualment ja és història.
En Jaume Ortinez va fer una intervenció i comentà que l´única colònia tèxtil de l’Anoia es trobava al seu pas entre Vallbona i Cabrera d’Anoia. Era una fàbrica important com es pot deduir en veure els seus edificis mig conservats.
L’empresa és deia Hilaturas Voltregà. L’havía fundat una familia d’Igualada. Va tancar cap al 1971.
Fabricaven fil de cotó i similars. La Colònia era molt similar a les colònies del Berguedà. La força motriu principal era la pròpia electricitat obtinguda per dos o tres salts d’aigua propis perquè llavors el riu portava aigua.
Va ser una conferència interessant per donar a conèixer la realitat d’aquestes fàbriques que van tenir un pes important en la industrialització a Catalunya.