Tractament de les aigües residuals a AUGA

M. Mercè Solé, enginyera industrial, va parlar d’un tema ben interessant com és el tractament de les aigües. La Terra té molta aigua, però solament una petitíssima part és aigua dolça aprofitable pels éssers vius.

La ponent va parlar de les quatre vies de contaminació de l’aigua: l’ atmosfèrica quan les partícules contaminants s’ajunten amb el vapor d’aigua i cauen en forma de pluja àcida; la domèstica ( deixant clar que els dissolvents, olis, àcids no s’han de tirar mai per l’aigüera, s’han de portar a la deixalleria); la contaminació de l’aigua per l’agricultura i la ramaderia (els fertilitzants químics, els herbicides i els insecticides poden contaminar i si s’aboquen més purins als camps del què el terreny pot admetre  es poden contaminar les capes freàtiques); i, per últim, parlà de la contaminació de les aigües per la indústria.

En aquest aspecte, es va centrar en el sector adober, que és el que ella coneix i ha estudiat. Va explicar que el processos des del remull de les pells, del pellam, del descarnat fins al d’adobar deixen anar residus contaminants i que la tendència cada vegada és anar cap un procés de curtició amb productes naturals i d’estalvi i recirculació d’aigua. Va parlar de les aigües residuals i del funcionament d’una depuradora, que amb les il·lustracions que va mostrar es va entendre molt bé.

Les aigües que ja s’han fet servir i van a parar a la claveguera o al riu s’anomenen aigües residuals. Una part important d’aquestes aigües està contaminada. La contaminació de l’aigua s’agreuja amb el creixement de la indústria i l’agricultura intensiva. Els contaminants que s’aboquen a un riu o al mar poden tenir pocs efectes si la quantitat vessada és petita, ja que el mateix riu si porta molta aigua s’autodepura. En la situació actual, si les aigües residuals no passessin per les depuradores, la situació dels rius i mars fora tràgica.

L’autodepuració és un procés natural que fa que els microorganismes del riu o del mar descomponguin les substàncies contaminants i no s’alteri l’ecosistema. Quan s’hi aboquen molts residus, el riu no pot fer aquesta neteja.

Com a conclusió, hem de tenir clar que l’aigua és un bé escàs i que no s’ha de malgastar. Cal fer-ne un bon ús, vigilant que no hi hagi pèrdues, utilitzar els electrodomèstics quan estan plens, dutxar-nos en lloc de banyar-nos, no deixant aixetes obertes… L’aigua és escassa i el cost per potabilitzar-la és car. Així que fem-ne un bon ús!