Una vegada més, David Vila ha tornat a l’Auga, a l’Ateneu. I un cop més, s’ha posat el públic a la butxaca. Aquesta vegada fins i tot l’ha acompanyat la sort.
Per preparar el seu retorn post pandèmia a les classes per gent gran, Vila havia preparat un muntatge sobre el volcà Tambora (Indonèsia) que va fer explotar l’abril del 1815, fent un soroll que es va sentir a dos mil quilòmetres de distància i una columna de fum de 40 quilòmetres d’alçada.
L’any següent fou un any sense estiu a Europa i Amèrica del Nord a causa del núvol de fum perdurable. Vila va explicar tota la repercussió d’aquella explosió volcànica arreu del món durant molts i molts anys. Amb capitals europees sense sol cap dia d’estiu… ni d’hivern. Les conseqüències d’aquell foc i fum van durar molt i van afectar molts àmbits.
Les comparacions amb la situació actual potenciaren les paraules de Vila i les feren més comprensibles. Fou molt aplaudit per un públic que ja va igualant les assistències dels anys anteriors a la pandèmia.