Començo pel final la crònica de l’última sessió del trimestre d’AUGA: Una tarda molt interessant, divertida, plegada de coneixements, somriures i riures.
Dos murris a l’escenari o la platea, guitarra i una bona veu, contes de Pere Calders i relats propis curts o molt curts. Històries i actualitat. Diàleg amb un públic enganxat, respectat, estimat i interpel·lat. Un públic que participa dels relats i que escolta i acompanya la música.
No sabríem etiquetar aquesta sessió. Constatem que per ser murri i magnetitzar un auditori cal ser molt intel·ligent. El tal Pere i el tal David tornaran. Segur. Un altre any.
Amb aquesta sessió tanquem el segon trimestre i, passat Setmana Santa, rependrem l’AUGA.