Nadia Gukam a punt de fer petit l’Ateneu

Hi havia ganes de veure i sentir Nadia Gulam. Des de bona estona abans de començar, molta gent ja era a les portes del Teatre de l’Ateneu per agafar lloc. Els socis de la comarca no van apurar l’hora,
Nadia Gulam no va defraudar ningú: entenedora, humil, clara, empàtica… va anar desgranant el seu trajecte sota les bombes de Kabul, el canvi d’identitat per simular-se noi i poder alimentar la seva família, el sofriment dels i -especialment- les afganeses.
La vinguda a Barcelona, les intervencions quirúrgiques per salvar-la, la família d’acollida, l’aprenentage dels nostres idiomes, la seva tasca per ajudar al seu poble. Les argúcies per tornar periòdicament a casa seva i d’altres detalls quotidians van merèixer repetits aplaudiments.


I el proper dilluns: “Un tresor anomenat …aigua”. Tema d’absoluta actualitat de la mà d’Àngel Massallé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.