“La dona inuit i el seu paper en la cultura tradicional esquimal” va centrar l’última conferència de l’AUGA, dilluns passat. Més enllà dels tòpics, l’antropòleg Francesc Bailón va descriure com la llarga nit polar ha condicionat la vida d’un poble que aquí coneixem amb la forma despectiva d’esquimals; etimològicament: “els qui mengen peix cru”.
L’antropòleg va relatar com en una gran part del país dels inuits el sol es va pondre a mig octubre i no el tornaran a veure fins la setmana que ve. Bailón, un vell conegut dels alumnes de l’AUGA, ha estat disset vegades al territori polar i coneix l’evolució d’aquesta comunitat de poc més de cent mil persones disseminades en un territori immens.
Al territori inuit hi manen en tot i pertot les dones: a la casa, als pobles, als governs i en tots els càrrecs. Milers de noies inuits estudien a les universitats dels països més propers. Les dones es casen en un ritus molt peculiar i ràpid: saltant dalt del trineu de l’home escollit. El divorci és encara més ràpid: uns tres segons i sense cap paper. Els homes s’han dedicat a pescar i a preparar el peix per a ser menjat en la llarga nit d’hivern. I a causa del fred i dels atacs de l’ós durant les caceres, l’esperança de vida dels homes era de 27 anys, fins a principis del segle passat.
En menys de 60 anys, la comunitat inuit ha passat d’haver de sacrificar les filles menors de quatre anys per no veure-les morir de gana a una situació econòmica i cultural envejable. La independència d’àmplies regions inuits de les seves respectives metròpolis és farà aviat i sense cap problema, segons l’antropòleg.