Dilluns vam tenir a l’Auga a l’enginyer informàtic Ismael Miñano, cofundador de l’ empresa Creagia, que es dedica a la producció de software. Ens va parlar amb claredat i empatia del què és la Intel·ligència Artificial (IA), com funciona, alguns exemples, què ens pot aportar i finalment els límits i riscos que aquesta tecnologia presenta.
La IA representa una revolució tecnològica de la qual ara se’n parla molt, tot i que no hem d’oblidar que en el darrer segle ja n’hem tingut varies d’aquestes revolucions. Recordem que al 1920 va aparèixer la ràdio, al 1950 la TV, al 1990 la Web, al 2020 els mòbils intel·ligents, i ara al 2023 la IA. I totes elles s’han quedat, i amb una expansió cada cop més ràpida.
La IA dona respostes probables a unes preguntes basant-se en patrons d’aprenentatge. No és intel·ligència, perquè el programa no comprèn el significat real del que processa, no és una ment humana, és un programa informàtic que fa molts càlculs. Ens explica com aprèn una màquina: primer hi ha el recull de dades, etiquetant milers de conceptes; després fa la recerca de patrons, identificant característiques comunes, com un entrenament, per finalment fer una generalització i aplicar l’aprenentatge a casos nous.
La IA no entén el què se li demana, ni tampoc raona, només fa càlculs de probabilitats que prediuen la següent paraula segons el context. Per dins, la IA funciona com les xarxes neuronals, és a dir per grup de nodes en tres capes: la capa d’entrada, les capes intermèdies que estan ocultes al programa, que fan les funcions matemàtiques i la capa de resposta final. Treballen amb peces vectorials d’informació, amb una llista molt llarga de valors (significat, ús habitual, relació amb altres paraules…) tal com ho faria una ment humana.
Tot i que el terme Intel·ligència Artificial ens sona com a concepte actual, té una historia que comença als anys ’50 amb el Test de Turing. Aquest va començar a donar expectatives futures a la IA, avaluant màquines per valorar si la feina era tant correcta com si la fes una persona. Entre els anys 1970 al 1990, no hi va haver avenços significatius perquè no hi havia ordinadors prou potents per gestionar tantes dades. Del 1990 al 2016 es van desenvolupar màquines com el Deep Blue, expert en escacs, o l’Alpha Go expert en el joc de les dames, es va millorar l’estadística i es crea el procés d’aprenentatge general. A partir del 2017, ja es desenvolupa el model actual de la IA.
Hi ha varis models funcionals segons la aplicació a la que aniran dirigides: el LLM (Large Language Models), que serviran per generar textos, traduccions; el VLM ( Vision Language Models) que serviran per creació d’imatges; els Diffusion models, el Speech Models i els Multimodals, que serviran per generar imatges, àudios, vídeos, gràfics i models més complexos.
Aquests programes es podran aplicar a sectors tant interessants com la salut, amb el diagnòstic d’imatges; a la banca, pel assessorament de clients o detecció de fraus; als mòbils, amb correctors i assistents o a d’altres aplicacions de la nostra vida diària com a la seguretat en els cotxes, al disseny d’electrodomèstics o a programació de nou software. Això pot ser una gran ajuda als professionals, estalviar temps en feines repetitives, i ens pot facilitar fer tràmits recurrents. Ens explica el concepte de AGI, un concepte en desenvolupament que en el futur pot superar en eficiència al nivell humà, i seria com una Superintel·ligència artificial.
Finalment ens explica a quins reptes, límits i riscos estem exposats amb el desenvolupament de la IA. Les nostres dades poden estar en risc, sobretot si s’utilitza en empreses; els programes no estan lliures d’errors i biaixos ( prejudicis racials, per exemple), o manipulació per donar notícies falses. També hi ha limitacions, segons la utilització que es faci, i per això cal una regulació ètica i un marc legal. Per altra banda, la IA consumeix molta energia per al processat dels ordinadors, i pot afectar molt a la sostenibilitat energètica.
La conclusió final del ponent és que la IA s’ha d’utilitzar amb criteri, responsabilitat i esperit crític.
“El problema no és que les màquines aprenguin a pensar, sinó que les persones deixin de fer-ho”