Dilluns passat, l’advocada, llicenciada en dret i professora de Dret Constitucional, Montserrat Nebrera va parlar de la complexa relació entre el món judicial i la política, dues vessants , que si, cadascuna fes bé la seva feina, la separació entre una i altra seria evident, però en realitat no és així.
Per començar la seva intervenció, va explicar els dos conceptes fonamentals del tema de la xerrada, per una banda la politització de la justícia, és a dir, quan els actors polítics (governs o partits) intenten influir, pressionar o condicionar el funcionament normal de les institucions judicials en el seu benefici i l’altra banda la judicialització de la política, quan els problemes més aviat polítics es traslladen als tribunals per obtenir avantatge o intentar derrotar l’adversari legalment.
A Espanya els jutjats han esdevingut un escenari polític, amb diverses finalitats: les denúncies i querelles com a arma, tot i que després s’acabin arxivant, però pel camí ja han desacreditat la persona jutjada; la impugnació de lleis amb gran contingut polític, com per exemple la Llei d’Amnistia, provocant xocs entre el Tribunal Superior i el Constitucional; o les investigacions de gran abast mediàtic del 2025, com per exemple la gestió de la Dana.
La qüestió és que la política vol condicionar i influenciar els jutges, aquest és el cas del Consell General del Poder Judicial, bloquejat més de 5 anys per manca d’acord entre PP i PSOE en l’elecció dels jutges fins el punt que el Consell Europeu els ha cridat l’atenció, o per estratègies de defensa: els partits polítics han buscat advocats afins ideològicament per a causes de corrupció que els afecten o com en el cas del Procés o el cas Pujol i també les acusacions de “Lawfare”, de polítics a jutges que porta a una guerra bruta judicial. Però la ponent també ha assenyalat que aquesta situació no sola passa a Espanya, en aquest sentit ha parlat del cas del Perú amb la corrupció entre jutges i polítics i el d’Estats Units amb els nomenaments dels jutges del Tribunal Superior Federal.
Tot seguit, la ponent va fer un repàs històric, des de 1975 a l’actualitat, de l’evolució del poder judicial vinculada a la política, i de com hem arribat a algunes situacions actuals :jutges que acaben guanyant protagonisme en decisions que haurien de resoldre’s amb acords polítics, els intents de control dels partits polítics per influir en el nomenament de les altes magistratures, i en conseqüència la pèrdua de confiança de la ciutadania que percep que no hi ha una separació de poders reals i acaben desconfiant de la justícia.
Per finalitzar la xerrada Nebrera va proposar i comentar amb exemples algunes reflexions: Podríem pensar en un sistema diferent d’elecció dels jutges?; Hauríem de repensar el Tribunal Constitucional? ; Quin paper ha de jugar Europa en resoldre el tema?; I la lleialtat institucional, el bé comú? I per acabar va reflexionar sobre el paper de la IA en la justícia.