Dilluns vam tenir a l’Auga al doctor en Ciències Ambientals per la UPC en Josep M. Baldasano, que ens va parlar dels indicadors del canvi climàtic. Ens va assegurar que amb les dades de les que es disposen s’evidencia sense cap dubte que anem cap a un canvi climàtic.
Aquests factors poden ser naturals, com els moviments tectònics, astronòmics, derivats del vulcanisme o de l’activitat solar, però també factors antropogènics, que des del 1750 s’observen i son deguts a la civilització dels combustibles fòssils. Tot i que hi ha hagut sempre una variabilitat climàtica que oscil·la en escales temporals diferents, a partir de la dècada dels 70 les observacions de temperatura han augmentat d’una manera exponencial.
I aquest canvi és a causa principalment pels gasos d’efecte hivernacle. Hi ha dades obtingudes del gel de l’Antàrtida, que al nivell de gel de l’any 1750, el gas CO 2 ( diòxid de carboni) a l’atmòsfera era de 290 ppm (parts per milió en l’aire); i ara al 2025 ha pujat a la quantitat de 430 ppm . I això passa pel ús dels combustibles fòssils, pel fet de que cada dia es consumeix més, i perquè som més gent al planeta. Tota combustió d’un hidrocarbur dona calor i allibera a l’atmòsfera diòxid de carboni i vapor d’aigua. A més d’aquests dos últims, també son gasos hivernacle el metà (CH 4 ) i els òxids de nitrogen (NO x ).
De tot el diòxid de carboni emès, un 46% se’n va a la atmosfera i és el que contribueix a l’escalfament, mentre que la terra i els oceans segresten el percentatge restant. L’escalfament global no està relacionat en absolut amb la variabilitat de la radiació solar, sinó amb els gasos a l’atmosfera. Per altra banda, les plantes necessiten el CO 2 per fer la fotosíntesi. L’efecte hivernacle és una necessitat, però actualment s’està forçant d’una manera antinatural.
A més del diòxid de carboni altres gasos en menor proporció contribueixen a l’escalfament, com el metà, el vapor d’aigua i els CFC ( cloro-fluorur-carbonats).
S’ha parlat molt del metà que expulsen les vaques, com un producte que te un cicle bioquímic de 10 anys i torna a la terra, mentre que el metà geològic es va formar fa milions d’anys de manera anàloga al petroli.
Els científics del clima, reunits en les convencions de Kyoto i de Paris, van avaluar les dades i van acordar actuar urgentment davant el repte climàtic. No es podia permetre que la temperatura pugés més de 1,5ºC a la Terra. Però aquest valor ja ha pujat 1,8ºC a la terra, i 0,8ºC als oceans ara mateix. Amb aquesta temperatura s’altera el cicle hidrològic de l’aigua, s’augmenta la proporció de vapor d’aigua a l’atmosfera i provoca més pluges.
Els indicadors observats fins ara certifiquen una acidificació dels oceans (pel CO 2 absorbit); l’augment de la temperatura de terra i l’aigua, més calor als oceans i una incidència a la massa glacial en què l’ Àrtic es desfà en superfície i en gruix. Els indicadors d’impacte preveuen onades de calor o de fred, gotes fredes que donaran com a conseqüència sequeres, incendis o ciclons tropicals amb més potència i amb inundacions.
Si Groenlàndia perdés tota la seva massa gelada, el nivell dels mars del món pujaria uns 9 metres. Si l’Antàrtida perdés la seva reserva de gel, el nivell pujaria uns 50 metres.
Per tant, arribats a aquest punt de no retorn, hi hauria unes conseqüències devastadores per la humanitat, amb un canvi de les estructures socioeconòmiques ( emigracions, sequeres…) amb pocs precedents recents.
Actualment s’estan avaluant tots els paràmetres climàtics amb l’ajuda de satèl·lits, i de computadors potents com el BSC ( Barcelona Supercomputing Center), per poder fer una modelització a nivell planetari del clima. I s’han donat a conèixer les possibles conseqüències i factors de risc. A Europa pujaria la temperatura amb fortes onades de calor, menys pluja però més torrencial alternada amb llargs períodes de sequera i greus efectes sobre la salut de les persones. A Catalunya els efectes serien del mateix nivell que ja estem patint, amb episodis de sequera de més llarga durada i intensitat.
Actualment, la comunitat científica mostra un ampli consens sobre l’origen antròpic del canvi climàtic que estem vivint i s’estudia com podem actuar per tal d’alentir la pujada de temperatura que desencadena els efectes canvi climàtic. Ara el repte és la transició energètica amb les renovables i del transport amb alternatives als combustibles fòssils.