El passat dilluns a l’AUGA Pere S. Argila ens va parlar de les proeses de l’aviadora Amelia Earhart.
Pere S. Argila és llicenciat en Història i Geografia, escriptor i col·laborador de la revista Sàpiens on publica articles sobre aviació i astronàutica. També col·labora amb diverses organitzacions nacionals i internacionals com el Smithsonian National Air and Space Society i el Departament d’Història del National Museum of the U S Air Force.
Amb l’acompanyament de diverses imatges de l’aviadora, el conferenciant va explicar la història de l’Amelia nascuda a Atchison, Kansas el 1897, que ja de petita era una nena molt espavilada que li agradava molt llegir i aprendre coses noves. Durant la 1a Guerra Mundial va marxar a Toronto a visitar la seva germana, allà va fer un curs d’infermeria i va passar la resta del conflicte com a auxiliar a l’Hospital Militar Spadina de Toronto, on conegué molts soldats aviadors que explicaven les seves experiències de vol i en sentir-los se li despertà la seva passió per l’aviació.
L’any 1920, quan la seva família es va traslladar a Los Angeles, va fer de telefonista per pagar-se les classes de vol. El 1923 va rebre la llicència i va comprar un biplà esportiu amb el qual va aconseguir el primer rècord mundial femení d’alçada. El 1928 va tenir l’oportunitat de ser la primera dona en creuar l’Atlàntic encara que com a passatgera i amb aquesta travessia Amelia va aconseguir molta fama i li van començar a sortir feines relacionades amb el món de l’aviació: la tardor de 1928 Ray Long, editor en cap de la revista Cosmopolitan li va oferir participar en el seu equip com a redactora d’una nova secció d’aviació. Després va entrar al departament comercial de Transcontinental Air Transport, per tal de persuadir, principalment dones, de la compra de bitllets.
Però ella continuava tenint la intenció de creuar l’Atlàntic pilotant ella mateixa l’avió, finalment el 1932, va ser la primera dona que creuava els 3260 km de l’Atlàntic, en solitari i sense escales en 15 hores aconseguint l’admiració de tots i alhora va demostrar que les dones eren tan vàlides com els homes en l’aviació. L’agost del mateix any va anar de Los Angeles a Nova Jersey establint un record de velocitat i altitud.
El 12 de gener de 1935 va aconseguir una altra fita que els 10 pilots homes que ho havien intentat no havien aconseguit: anar de Hawai al Continent Americà en solitari. Poc després va ser nominada la millor pilot dels USA i més tard va ser professora interina durant 2 semestres a la Universitat de Purdue (Indiana) . Amb el suport econòmic d’aquesta universitat va poder comprar un avió bimotor amb el qual volia fer la volta al món seguint la línia de l’Equador. Una travessia molt perillosa en les condicions de l’època: espai reduït dins l’avió, molt soroll, moltes hores sense dormir, sense radars, amb comunicacions poc fiables…
El 2 de juny de 1937, l’Amelia i Fred Noonan que l’acompanyava van començar la travessia, de Florida a Veneçuela en 27 dies, després vindrien les altres etapes fins Austràlia, on el 20 de juny es preparen per l’etapa més llarga que els portaria a les Illes Howland. Havien quedat que un vaixell els guiaria poc abans d’arribar a aquestes illes, però en les últimes comunicacions l’Amelia parlava de tempestes i que se li esgotava el combustible, això va estranyar els del vaixell ja que allà on eren el cel era ben clar, era evident que l’avió d’Amelia s’havia desviat del rumb previst, poc després es van tallar les comunicacions, tots els esforços per trobar l’avió van ser en va. I així va començar la llegenda i moltes teories sobre que havia passat.
L’any 1940 una expedició britànica a l’illa Nikumaroro van trobar diverses restes òssies i d’objectes que van fer pensar que podien haver estat nàufrags en aquesta illa fins la seva mort. Malauradament aquestes ossos es van perdre, tot i que el 2018 es va publicar un estudi antropomètriques dels ossos trobats el 1940 que indicava que podien ser d’una dona de l’alçada de l’Amelia.
Amelia Earhart va ser una dona que va trencar barreres a l’aire i va fer canviar la percepció de fins a on les dones podien arribar. Ella va servir d’inspiració per a moltes dones a las quals deia “si teniu un somni, perseguiu-lo”.