El passat dilluns hi havia programat a l’AUGA un teatre-fòrum. S’havia de presentar “Un fill del nostre temps” (monòleg d’un soldat alemany que va ser censurat pel nazisme), però degut a un imprevist d’última hora no va poder ser i intentarem presentar-ho el proper curs.
En el seu lloc, Canòlich Prats, professora de violí ens va explicar la seva experiència com a professora voluntària a les presons.
Canòlich Prats, va començar a tocar el violí als 5 anys i als 21 va esdevenir membre i fundadora de l’Orquestra del Simfònica del Vallès.
Ja fa anys que anava a tocar a centres penitenciaris amb l’Orquestra Simfònica del Vallès dins el projecte “Converses sonores”. A partir de 2012 va iniciar un voluntariat de classes de violí al Centre Penitenciari de Joves. Les seves classes la van portar pels diferents centres penitenciaris i va coincidir en algunes classes amb els presos polítics a Lledoners.
Durant el confinament de la pandèmia va tenir temps de posar sobre paper les vivències, experiències i pensament a l’entorn del seu treball de voluntariat a les presons i d’aquí en va sortir un llibre, “El violí de la llibertat”, on explica, amb pinzellades sobre la història de cada centre el funcionament de les classes i els recursos metodològics per a ensenyar-los a tocar l’instrument. Atès que no saben solfeig, va aplicar un sistema de numeració de les notes segons cada corda.
En la sessió del passat dilluns ens va interpretar magistralment algunes peces i a la vegada ens ensenyà com treballa en una classe de la presÓ. Ens captivà la seva empatia i creativitat per introduir un instrument dificultós a persones sense cap formació musical. Tot un repte que ella ha sabut introduir amb el seu mètode particular.