Francesc Canosa, periodista, escriptor i professor ,va rebre un molt llarg aplaudiment a l’Auga. Merescut i inusual reconeixement, que valorem com a compartit amb la figura de Manuel Girona.
Canosa va recordar i homenatjar la figura d’aquest empresari que es va avançar molts anys a les necessitats i als interessos d’unes comarques pobres i allunyades de les grans conurbacions de la Catalunya industrial dels segles XIX i XX. La intuïció, intel·ligència i l’enorme esforç econòmic de la família Girona i altres accionistes, van fer realitat, després de molts contratemps, la posta en marxa del Canal d’Urgell.
Un Canal indispensable en l’estructura econòmica de les comarques de Lleida i en la realitat paisatgística d’antics erms de secà.
Des de un dels pobles més petits de Catalunya neix una història molt gran, universal. Aquesta història esclata al mateix temps que els Estats Units fan la seva conquesta de l’Oest, però aquesta història és sobre la desconeguda (re)conquesta de l’Oest de Catalunya. Quan Barcelona estava emmurallada, Catalunya (re)neix per una Terra Ferma que es Desferma. Aquesta història és un miracle que tarda cinc segles a arribar i converteix el marró misèria en verd esperança. Aigua, terra i sang. Aquesta història explica l’instant suprem d’una de les obres més bestials del món: el Canal d’Urgell. Milions de persones el van somiar, milers de persones el van fer, centenars de persones van morir. Aquesta és la història de com uns pocs van donar-ho tot a uns molts. Aquesta és la història de com es fa el futur. Aquí es va plantar un estat d’ànim i va brotar un país, uns éssers, una eternitat en vida. Aquesta és la història dels morts que sempre ens fan viure.