Dilluns, dia 14, vam començar el nou curs d’AUGA 2026/2027, tal com ho han fet la resta d’estudiants
del país.
La inauguració del curs va anar a càrrec de les autoritats competents a la nostra Aula: la vicerectora de Cultura de la UdL, Núria Casado, i l’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Marc Castells. També hi eren presents Grau Baquero, de la UdL, i regidors de l’Ajuntament. Tots van coincidir en el fet que ens hem de continuar formant, tinguem l’edat que tinguem, i amb la tranquil·litat que a les Aules no passem per exàmens (de moment!).
La presidenta d’AUGA va donar la benvinguda a les autoritats i a tots els socis presents al teatre. També va recordar la notícia del traspàs de l’anterior presidenta, Elvira Talló, amb un vídeo d’ella mateixa al piano, interpretant la melodia d’ “Amics per sempre”, amb la qual la recordarem sempre.
A continuació, es va presentar l’obra de teatre “Dones del 36”, un monòleg impressionant a càrrec de
Joan Valentí Cortés, que n’és també l’autor, juntament amb David Pintó, el director. Aquesta obra
s’inclou dins la producció d’obres de memòria històrica dels mateixos autors.
En un escenari minimalista i amb un espectacle directe i emotiu de 90 minuts, Joan Valentí interpreta un personatge que va explicant episodis de la història del país: la República, la guerra i la postguerra. I ho fa a través de la vida i els patiments d’unes dones, “Les dones del 36”, republicanes i valentes que van patir la repressió franquista. Algunes de les supervivents van crear una associació l’any 1997 per evitar que caiguessin en l’oblit.
Els seus objectius eren: recuperar la memòria històrica, donar veu a les dones oblidades, visibilitzar el patiment viscut al front, a les presons, als camps de concentració i a l’exili i, sobretot, transmetre a les noves generacions que els drets de les dones no van començar el 1975, sinó amb la Segona República. Va ser un homenatge a dones que van lluitar per la llibertat, la igualtat i la justícia, recuperant un llegat extraordinari, sovint silenciat durant molts anys. Algunes d’elles van ser afusellades el 1939 i són conegudes com “Les 13 roses”. D’altres van sobreviure als horrors i van continuar amb la tasca
pedagògica per evitar que els records s’esborressin.
Va ser un espectacle que ens recordava les nostres vides, però també les de les nostres mares i àvies. Un llegat molt necessari per donar-lo a conèixer als joves d’avui, especialment en temps d’incertesa com els actuals.
El públic assistent va aplaudir i elogiar l’actuació de Joan Valentí, impecable, emotiva, empàtica i, com sempre, de proximitat.