L’enginyer Josep M. Canela, membre de l’Associació per la Sostenibilitat Ambiental de l’Alta Segarra i l’Anoia (ASAASA), ens va parlar dels projectes d’energia renovable de la comarca.
Va començar explicant conceptes claus que s’han de tenir en compte, com el concepte d’energia, i una
aproximació als càlculs de la energia que necessitem per tal de poder assolir els consums diaris per persona. Antigament els animals feien una part de la feina energètica. Posteriorment van anar arribant les revolucions industrials modernes que tots ja coneixem.
La Primera transició energètica va ser al 1778, amb la màquina de vapor de Watt, que va provocar el
desenvolupament de la indústria tèxtil a les nostres comarques, per exemple. El vapor es generava amb la combustió de carbó, o altres combustibles fòssils, emetent gran quantitat de CO2 a l’atmosfera, però s’havia de produir in situ: a les màquines de producció. En aquell moment la població mundial era de 800 milions de persones, ara en som deu vegades més, i la tecnologia va haver d’evolucionar.
La segona transició energètica va venir de la mà de la electricitat d’Edison, amb l’avantatge que la energia es podia transportar d’un lloc a l’altre, però no es podia emmagatzemar. Més endavant això es va poder revertir amb els pantans, les hidràuliques i les bateries.
La tercera transició al 1954 va ser la energia nuclear, en teoria una energia neta (no emet CO 2 a l’atmosfera), barata i productiva, però en contrapunt amb uns problemes importants de seguretat i d’eliminació de residus nuclears.
I finalment la quarta transició, la de les Energies Renovables, que és la que ara mateix estem vivint amb les fotovoltaiques i les eòliques. Son energies barates, sostenibles, sense emissions de CO 2 , sense comptar els inconvenients de fabricar les plaques, aerogeneradors i posteriorment el seu reciclatge. Generen energia discontínua, pel que aquesta energia s’ha de poder acumular d’alguna manera.
Les convencions europees respecte a l’energia, proposen descarbonitzar totalment el continent al 2050. I com a primer objectiu arribar a la meitat de les emissions al 2030. Es tracta de no dependre dels combustibles fòssils i protegir el planeta dels efectes del canvi climàtic.
A Catalunya s’han elaborat unes lleis recents per regular aquests transició energètica amb un Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (anomenat PLATER), per tal d’ordenar el territori segons criteris ambientals i territorials. Algunes d’aquestes lleis acaben sent restrictives amb l’autoconsum, i beneficiant a les grans empreses. Ens mostra un quadre on consten els parcs projectats a l’Anoia, que sumen 157 generadors eòlics amb una potencia total de 377MW, i 236 Hectàrees de camps de fotoelèctriques amb 132 MW de potència total. Aquests parcs estan en mans de promotors d’empreses aparentment petites, però que en realitat formen part de grans consorcis.
La llei obliga a fer un estudi previ de sostenibilitat ambiental, però al ser petits projectes estan subjectes a la inspecció de la Generalitat i sembla que l’impacte és més petit. Però la suma de projectes de la mateixa zona acaba provocant un problema important.
La negociació de la cessió dels camps es fa amb els particulars. Si el 50% dels propietaris accepten i signen, la llei els permet tirar endavant el projecte. I si ho fan 80% dels propietaris, la llei pot considerar un projecte d’interès públic i expropiar a la resta de propietaris. Mentrestant s’està pressionant al pagès i al propietari. La llei també obliga a participar als ajuntaments amb un interès subordinat a l’èxit del projecte. Una dada important és que la primera empresa elèctrica de Catalunya era La Canadenca, que més endavant es va anomenar FECSA, i que ara és ENHER. Doncs en un futur aquesta empresa es podria vendre a una de més gran de Qatar, amb el perill de dependre exteriorment de la energia fòssil i renovable alhora.
Proposa un canvi de model, per tal d’evitar la dependència energètica en un futur, democratitzant els projectes energètics per part dels Ajuntaments. La Generalitat ja n’ha creat una ( La Energètica), per tal d’abastir tots els seus serveis. Posa com a exemple la producció d’un sol generador eòlic ( Viure de l’aire del cel, a Pujalt), que al 2024 va generar 350.000 € en energia, aportant a l’Ajuntament 12.000 € en impostos. Per altra banda PLATER i els Ajuntaments haurien de decidir quins camps son aptes per les renovables i quins no, i no deixar-ho en mans deles empreses que no valoren la sostenibilitat i els impactes. L’Anoia ja carrega una part molt important de la generació d’energia renovable, i el PLATER hauria de defensar els interessos dels territoris. Hi ha comarques que generen i d’altres simplement son receptors i consumidors d’energia, creant un greuge comparatiu important.
Finalment el ponent ens explica que els particulars cada vegada aposten més per l’autoconsum i amb plaques de millors rendiments, i que per aquest motiu possiblement no serà necessari tants desplegaments al territori. Hi ha una associació: Preservem l’Anoia (preservemlanoia.cat) que vetlla per una planificació més ordenada de les energies renovables a l’Anoia. Tot i així ens aconsella estalviar energia a casa, i votar als partits polítics alineats amb aquesta manera de pensar.