Dilluns a l’Auga vam poder gaudir ( i patir!) d’aquesta pel·lícula documental que va d’un repte arriscat i
motivador: el de dos escaladors manresans, en Biel Macià i l’Enric Vilajosana, que es van proposar
escalar les 107 agulles de Montserrat en 7 dies.
L’ any 2024 es va estrenar el film amb un programa de micromecenatge Verkami, i ja ha estat premiat
en diversos certàmens de cinema. És una contribució més als 1000 anys de fundació del Monestir.
El film, dirigit pel mateix Biel Macià, narra el projecte d’aquests joves escaladors des de l’inici, els dos
anys de preparació, de formació documental i històrica, d’entrenament, de coneixement del medi i de
les agulles. Fins que a l’estiu del 2021 comença la aventura. Set dies a la muntanya màgica, escalant,
grimpant, saltant, dormint en refugis, balmes o bivacs en una natura pròxima i a voltes salvatge.
El públic hem pogut veure i viure el risc en primer pla, gràcies a les càmeres d’en David Escobar i d’en Joel Badia, que ens han fet patir talment com si fóssim allà saltant amb els protagonistes. La música
intrigant d’Arnau Ferrer, amb una banda sonora composta especialment d’una forma molt original que
ressalta les fortes emocions de la muntanya màgica, salvatge, perillosa i feréstega.
El muntatge i la música alternen escenes ben contraposades: tan aviat ens endinsen en el risc extrem,
escalades lliures, salts en parkour, natura i més natura, parets infinites, pluja i relliscades, escalades de
nit amb d’altres escenes tranquil·les que ens mostren la bellesa del paisatge, el perfil nocturn de la
muntanya, les sortides de sol entre la boira, la pluja i la tempesta, la companyonia de l’equip, i les
celebracions d’haver completat una jornada o cada un dels cims.
L’èxit de la pel·lícula, reconeixen que també és deguda a la complicitat entre escaladors i fotògrafs, bons professionals però també bons amics. I dels guies de muntanya, personatges coneixedors de les zones, accessos i perills.
Les mares dels dos escaladors, la Teresa Chertó i la Maria Peremiquel, apareixen sovint amb el seu
testimoni, patint des de casa pels riscos als que s’hi exposen, però també amb la confiança que saben
el què fan, perquè s’hi han preparat tota la vida.
Aquests dos nois, ja es coneixien de joves perquè anaven al mateix institut. Van créixer a la muntanya i
coneixien Montserrat , però un dels reptes era dissenyar un pla metòdic diari per no perdre’s i per no
perdre un temps valuós i poder acabar tots els cims. Un repte històric que ningú abans havia assolit.
L’ Antonio G. Picazo és un escalador i escriptor que ens va explicant detalls de la aventura. Afirma que a la muntanya un bon escalador ajuda als companys i els hi dona el valor necessari per continuar. Potser això passa també en altres àmbits del dia a dia, però en la escalada, els hi va la vida, i és el valor més fonamental. El Picazo, amb 65 anys encara va a la muntanya a escalar, i diu que és ara quan més la
gaudeix.
Al final del film, que no desvelarem per si algú encara no l’ha vist i el vol veure, el director respon a les
preguntes dels assistents, rep uns forts aplaudiments per part del públic, i ens convida a parlar-ne amb els nostres amics amants de la muntanya, de la escalada, del risc i les fortes emocions.