Dilluns a l’Auga vam tenir el privilegi d’escoltar els joves talents musicals de l’Escola de música d’Igualada i del Conservatori Mestre Joan Just. La orquestra simfònica és una de les màximes formacions musicals que requereixen d’un important treball en equip i d’expressió artística.
De la mà dels directors Romain Boyer, Carles Pertegaz i Montserrat Roset, els alumnes de l’orquestra simfònica i el cor de cambra ens van oferir un programa molt ambiciós i treballat que ens va deixar als assistents molt emocionats.
La primera formació de músics ens va interpretar El primer moviment del concert de Brandenburg de J.S Bach. Un allegro amb una fastuosa formació de vent.
A continuació una obra per agrupacions militars, però amb inspiracions artístiques i barroques del segle XX. La primera suite militar del compositor britànic Gustav Holst, composta al 1909, amb una melodia repetitiva i dintre d’un context de nacionalisme anglès.
La tercera obra, ens presenta la música de Schubert, un membre de les societats filosòfiques i culturals que es reunien assíduament per interpretar obres encarregades pels seus amics als salons elegants de la Viena del segle XIX. Interpreten l’obra Rosamunda, princesa de Xipre, encàrrec per ballet del qual no es conserva el llibret, però sí les partitures. És una peça amable amb molts matisos musicals que ens evoca a un ballet imaginari.
La darrera obra de la vesprada és un privilegi per les nostres oïdes: Finlàndia; El compositor finés Sibelius, la va compondre als 34 anys, en un moment històric i sufocant en el seu país, sota la influència russa al 1899. La obra comença amb una obertura dramàtica que expressa la censura i la opressió del poble finés, i mentre va avançant la melodia es va omplint de l’energia que el poble necessita per despertar. “ La música parla on les paraules estan prohibides” diu el compositor. A país nòrdic, Sibelius és considerat un heroi nacional, i aquesta obra és considerada com un himne nacional que eleva l’esperit patriòtic dels finesos. “ La música pot ser una forma de resistència”, afegeix. Aquesta peça encara ara emociona, per la defensa de la llibertat de l’imperi opressor rus, com “l’esperança feta amor”.
Realment aquest dilluns l’escenari del teatre de l’Ateneu s’ha fet petit amb tants joves amb tant talent musical. L’escola ha assolit un nivell extraordinari, a base d’un acurat treball.
El concert ha acabat amb llargs aplaudiments per part del públic, socis i familiars que han omplert de gom a gom el teatre.