La Fundació Espurnes Barroques, amb seu al Santuari del Miracle, pretén dinamitzar, a partir d’experiències musicals de qualitat, l’entorn rural d’una vintena de municipis del Solsonès, el Bages, l’Anoia i la Segarra que han mantingut un important llegat barroc. El Festival aposta per intèrprets catalans i talent jove, i té en compte la diversificació de disciplines: dansa, música, teatre, etc. Paral·lelament als concerts, el festival també desenvolupa un programa d’activitats socials i educatives que es duen a terme aprofitant la presència dels intèrprets al territori.
El proper 31 de maig, a Igualada, a l’Església de Santa Maria, es farà l’audició de la joia musical barroca: Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude de la mà del grup Cantòria, l’actriu Silvia Bel i els ballarins de l’Institut del Teatre de Barcelona, en una relectura des de la dansa i la dramatúrgia contemporànies.
Dilluns passat, a la sessió d’Auga, després d’una breu presentació del festival per part del seu director Josep Barcons, la Marta Esteban, cantant i dissenyadora, introduí el públic, d’una manera molt didàctica i entenedora, en el context religiós de l’Alemanya del s. XVII, en l’estructura de l’obra Jesu Nostri i en el profund simbolisme de la partitura , mentre el públic n’escoltava diversos fragments.
L’autor Dietrich Buxtehude, era organista titular de l’església de Lübeck i componia les obres que s’interpretaven en aquella església del nord d’Alemanya. L’obra Membra Jesu Nostri és una cantata sacre, religiosa escrita per a un conjunt de 5 veus i un conjunt instrumental format per 2 violins, viola de gamba i baix continu, que podia ser executat per un o diversos instruments com orgue, violi, arpa, llaüt…
La ponent comentà el context ideològic de l’obra: l’ortodòxia luterana, la importància dels textos bíblics, del Pietisme luterà que defensava una devoció cristiana més personal. Aquest moviment s’interessava en els textos medievals, com el Càntic dels Càntics, un text passional i l’autor en va treure un himne medieval. Mencionà el Brautmystik, metàfora entre l’amor incondicional entre lo diví (Déu) i lo terrenal (ànima).
Després ens parlà del tema i la estructura de l’obra, dels recursos que utilitza l’autor, timbre, mètrica… i del seu simbolisme. Les 7 parts de què consta l’obra fan referència a les 7 parts del cos-ferides de Jesucrist (peus, genolls, mans, costat, pit, cor i el cap), ordenades de manera ascendent. L’estructura ascendent , equival a l’objectiu d’arribar a la salvació, al llarg de l’obra hi ha un diàleg entre el dualisme : patiment, sofriment del cos terrenal i l’ascensió, l’èxtasi, la salvació. Finalment, la Marta ens convida amb les seves acurades explicacions, a veure l’obra com si miréssim una pintura a través de les il·lustracions musicals (les relacions entre les veus i les notes per parlar dels diferents registres emocionals) i les figures retòriques que utilitza l’autor al llarg de l’obra.