COM FER ACCESSIBLE L’ACCÉS ALS NOUS MEDICAMENTS?

Dilluns passat vam tenir a l’Auga a l’Antoni Gilabert Perramon, igualadí, Doctor en farmàcia, i actualment Director d’Innovació de l’Hospital del Mar de Barcelona. La sessió comença amb les preguntes d’alguns assistents, i que tracten sobre la seguretat dels medicaments, o les presentacions estàndards de les pastilles. Les respostes a aquests temes serveixen d’introducció a la conferència.

Respecte a la seguretat, diu, hi ha moltes persones al darrera dels medicaments que vetllen la seva efectivitat. I en referència a la presentació, el blíster, és actualment una de les formes més segura de conservació, i la quantitat de pastilles en una caixa obeeix a la adaptació a la prescripció crònica.

Ens explica com funciona a Catalunya la prestació sanitària en xifres econòmiques. L’any 2022 els fàrmacs representaven un 20% de la despesa sanitària total. En un dia com avui s’han dispensat a les farmàcies aproximadament 500.000 caixes de medicaments, que a un preu mitjà de 10 €/caixa representa una despesa a l’any de 1.500 milions d’euros, i si sumem el consum hospitalari ens anem a 3.000 milions d’euros/any només a Catalunya. A Espanya serien 20.000 milions, el que representa un 23-25% del pressupost total de Salut i un 7-8% del pressupost del país. El pressupost de Salut creix cada any un 7.5%, mentre que el total de pressupostos de l’ estat només un 6%. Això és un greu problema, i si identifiquem els actors d’aquest repte, veiem que té difícil solució. El pacient consumeix els medicaments que el metge li prescriu, li dispensen a les farmàcies, segons proveeix la indústria farmacèutica, medicaments que paga la comunitat autònoma segons els acords que legisla i aprova el Ministeri del govern central.

D’aquesta manera el pacient no decideix ni paga el medicament, el metge ni paga ni consumeix i el govern central legisla però no paga el fàrmac, sinó que ho fa la comunitat autònoma, que no decideix. És a dir, una responsabilitat repartida i desigual que caldria regular per tal que cada actor fos corresponsable del resultat final.

Caldria una responsabilitat col·lectiva, per tal d’assumir els nous reptes que la societat actual ens presenta. Amb el creixement demogràfic, augmenten les persones ateses per la sanitat. L’esperança de vida millora, i contribueix al creixement demogràfic i a l’increment de les malalties cròniques, potser degudes al canvi dels estils de vida i factors socials. I per altra banda hem viscut l’experiència de pandèmies i noves malalties, el que fa que s’incorporin cada vegada nous medicaments. Hi ha recerca en teràpies cel·lulars i gèniques punteres que milloren la supervivència en malalties greus. També s’han incorporat tècniques de diagnòstic precoç, i s’hi han sumat circumstàncies com la pressió social i política sobre els tractaments. Posa com a exemple malalties rares i pacients oncològics que requereixen tractaments molt cars, que s’han d’incorporar a la cobertura del sistema.

La gestió dels medicaments doncs, requereix per una banda una gran eficiència en la gestió per reduir costos operatius i, per altra banda, nous models per poder obtenir ingressos que sostinguin el sistema a llarg termini. Per sort en aquest país tenim un sistema de salut universal suportat pels impostos generals, cosa que no passa a tot arreu del mon. La pregunta és fins quan serà sostenible aquest sistema. I quines mesures s’hauran de prendre: pujada d’impostos? copagaments? deute públic?… Això ens obrirà en un futur un debat públic i social sobre els medicaments.

Un camí a seguir és la Innovació, com a motor de canvi en el sistema. En front d’aquests desafiaments caldrà prendre decisions per canviar les coses. Com a exemple ens parla de la recepta electrònica que fa anys que està en vigor per controlar millor la despesa en medicaments. També del concepte Codi Medicament, que tracta d’aplicar uns protocols per analitzar les medicacions dels pacients per cada un dels especialistes mèdics del sistema i evitar reaccions adverses. I aviat veurem la Intel·ligència Artificial aplicada a La Meva Salut per mitjà d’un xat bot informatiu en medicació.

Altres solucions serien una eficient prevenció en la Atenció Primària, com a forma d’evitar els ingressos hospitalaris més endavant. Proposa canvis en la gestió de compra de medicaments específics que no funcionen igual per a tothom, una manera de compartir riscos entre el sistema sanitari i les farmacèutiques, comprar solucions globals a determinades malalties i no medicaments específics. I altres idees molt innovadores com el renting terapèutic, fent línies de remeis per certes malalties en forma de quotes per medicament compartides entre els hospitals del país. Tot això ho anirem descobrint amb el temps, i que sens dubte hauran de contribuir a la sostenibilitat del nostre Sistema Sanitari.