Natàlia Boronat, llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Eslava, va viure a Rússia del 2001 al 2019, allà fou lectora de català per l’Institut Ramon Llull a San Petersburg i a Moscou i també va treballar en el sector turístic i de periodista freelance. Ha publicat el llibre “Muntanya russa”, on explica a través de les seves experiències i viatges per l’extens territori de Rússia la diversitat de pobles i cultures que hi habiten en un fràgil equilibri.
Sovint només en arriben als mitjans de comunicació les notícies sobre política, economia o els conflictes bèl·lics del país, però la idea de la Natàlia, en escriure el llibre, va ser de parlar de Rússia a través de la seva gent, de les converses que hi va tenir quan l’han convidat a les seves cases o durant un viatge en tren, per donar a conèixer la gran diversitat ètnica, religiosa i cultural de les diferents repúbliques i territoris del país.
A Rússia hi trobem més de 170 grups nacionals, els més grans són: russos, tàrtars, txetxens, baixkirs, txuvaixos i avars, amb famílies lingüístiques molt diferents. D’aquesta diversitat la conferenciant va posar diversos exemples que va acompanyar amb imatges. Entre les quals, la República Sakhà (Iacuts) al nord de Sibèria, amb més d’un milió de persones i els Khantis, nòmades que es dediquen a la cria de rens, amb creences molt vinculades a la terra (xamanisme), per aquest poble l’os és sagrat. De la zona del Caucàs ens parlà de Txetxènia, de l’intent de independència, la guerra de 2 anys, i del cas del salvament de llibres de la literatura txetxena per una bibliotecària per preservar-los de ser devorats per les flames durant la guerra i perdre una part de la seva cultura.
També ens parla del Tadjikistan on hi ha una trentena de grups nacionals amb les seves llengües, costum i tradicions, 14 llengües són escrites i es consideren oficials. Es tracta d’una societat molt complexa on conviuen estructures soviètiques i l’islam. Al Caucàs musulmà hi ha la República de Calmúquia, territori budista i d’origen mongol, un poble molt afeccionat als escacs que a finals de la 2a Guerra Mundial va ser deportat a l’Àsia Central i no pogueren tornar fins el 1957, també Ossètia, la majoria dels seus habitants són cristians i formen part de Geòrgia finalment dels Tàrtars de la península de Crimea i els maris, un dels últims pobles pagans d’Europa amb cultes a la natura i als esperits.
La Natàlia ens parlà de l’Associació de pobles autòctons poc nombrosos de Siberia, Extrem Orient i Nord per defensar els drets dels pobles indígenes, pobles que viuen del territori i segueixen les tradicions. Moltes de les ètnies que integren Rússia tenen les llengües en perill d’extinció, ja que la normativa estatal potencia el rus, i la transmissió de la llengua entre pares i fills és cada vegada més difícil, d’aquí la importància d’unes paraules que un mestre li va dir en una entrevista: “sense llengua, no existeix el poble ni la persona”.