La xerrada a l’AUGA va començar amb l’homenatge a Montserrat Cos, sòcia centenària de l’entitat. A la pantalla vam poder veure els membres de la Junta que van anar a visitar-la a casa seva per fer-li arribar la felicitació de part de la junta i de tots els socis/sòcies d’Auga i de la Universitat de Lleida.
A continuació vam poder escoltar l’interessant testimoni de Clara Palau, degana del col·legi de Delineants de Barcelona, membre de la Comissió de la Intercol·legial de Catalunya Dones i Igualtat i membre de la Comissió de Coordinació del Consell nacional LGTBI de Catalunya .
Al llarg de la xerrada, la Clara Palau, va parlar de les vivències de les persones que se senten diferents. Va començar explicant el terme trans i les denominacions que al llarg dels anys s’han utilitzat per anomenar les persones que no tenen una concordança entre el sexe i el gènere (invertits, transvestits…). Tot seguit esmentà els precedents : Margarida de Borras, una dona transgènere de Valencia del s.XV, Heleno Céspedes, nascut dona que fou un cirurgià del s. XVI o Catalina de Erauso, conegut com alferez Erauso, una monja que va anar a Amèrica vestida d’ home i fou soldat.
A continuació ens va parlar de la cadena simbòlica sexe-gènere, que assumeix que si el nostre sexe és femení, també ho serà el rol de gènere, identitat i la nostra orientació serà heterosexual. Però les opcions de les persones d’estimar-.se i relacionar-se van més enllà d’aquest model: intersexual, trans, ambiguo, homosexual… Tot seguit, va comentar la diversitat sexual del món animal, i com s’allunyen dels estereotips i del preceptes social imposats per l’ésser humà.
També va fer esment de l’origen de l’orgull LGTBI, dels precedents com les batudes de la policia en un pub de Nova York el 1869 o a Catalunya, la Marxa de les Carolines del 1933 o la manifestació, el juny de 1977 a Barcelona del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.
La Clara va exposar els passos que se succeeixen en la presa de consciència trans amb diversos testimonis de la seva vivències personals: el dubte, la elecció, la clandestinitat íntima, el procés de verbalització/socialització, la visibilització, passos que es poden donar en qualsevol etapa de la vida. I al final el difícil procés de la part administrativa, el canvi de nom i els progressos que s’han fet a nivell de les lleis.
Per acabar reproduïm les conclusions que ens va presentar perquè resumeixen molt bé la seva xerrada: la diversitat és inherent als éssers vius, les persones trans són tan diverses com ho és la mateixa societat, acceptar-se com trans pot ser més difícil per a les mateixes persones que pel seu entorn i les lleis de reconeixement dels drets LGTBI estan més pensades per a la societat en general que per als mateixos col·lectius.