Dilluns vam gaudir d’ un recital de poemes a l’Auga, amb la poetessa pierenca Josepa Ribera. Amb l’acompanyament de les rapsodes, la Bernardet i l’Anna, i el teclat a càrrec de l’Alfons Mula, la Josepa va anar recitant alguns dels seus versos dels llibres més recents: “ En cru”, “L’alfabet roig” i “Temps fugit”.
La Josepa escriu des de molt jove, diu, i ho fa des de les emocions i els sentiments, la vida, les persones, les causes socials i les feministes. Declama amb un estil transparent i directe, amb paraules senzilles que ho diuen tot molt clar. Demostra un bon domini de l’escena i la recitació.
El teclat de l’Alfons va encetar la sessió, amb una cançó que és tot un cant a les utopies que volen un mon millor, l’Imagine de John Lennon. La musica acompanya la poesia en tot el recital de paraules.
Alguns poemes son llegits amb passió a dues veus, de vegades amb la Bernardet, altres, amb l’Anna.
Parlen de relacions socials, de por i de silencis, d’enamoraments, pensaments i abraçades , i també un poema divertit sobre les il·lusions amb la loteria…
Les rapsodes s’alternen en el poema Salvatge, ple de la força de les paraules; Varies peces musicades al teclat, Viu amb mi, i també Viure, un homenatge nostàlgic a l’ídol de la seva joventut, en Joan Manel Serrat.
La Josepa sempre escriu en català, sobre temes que li toquen el cor, com A la mare, o El meu abric verd, o un dedicat a la seva filla de 9 anys, un poema feminista a Adam i Eva, a Un amor desmesurat, al Sexe o a Cançoneta.
En aquest darrer poema del vespre, Cançoneta, la Josepa el dedica al seu marit traspassat fa 4 anys. Li va costar molt d’escriure, però quan ho va fer, animada per la família, no es va cansar de dir-li que l’estimava. Perquè, com ella assegura, no hem de deixar mai de dir-nos que ens estimem, no ho deixem per un altra dia, perquè el dia és Avui!
El final de l’emotiu recital és un homenatge musical al nostre País petit, de Lluís Llach, que posa punt i final amb grans aplaudiments als artistes en escena.