Memòria històrica: recerca i silenci

Dilluns vam començar aquest curs 2025/2026 a l’Auga. La sala de l’Ateneu estava plena a vessar quan l’alcalde Marc Castells i en Màrius Bernardó per la Universitat de Lleida van inaugurar el curs i donar la benvinguda a tots els socis i sòcies.

La primera conferència del trimestre va anar a càrrec del periodista i guionista Eloi Vila Escarré, que ens va parlar del seu programa emès per TV3 “Quanta guerra”. Un treball que posa llum a unes històries molt emotives, de les moltíssimes que es van viure durant la guerra civil. Ens explicà el perquè d’aquests programes, com els fan, què en traiem d’aquestes experiències i ens va il·lustrar també amb algunes seqüències de les darreres temporades.

Aviat farà 90 anys que va començar la guerra civil espanyola, que va deixar enrere un milió de morts, entre caiguts en batalla, rereguarda, repressió, malalties, gana i després la llarga postguerra. Els sobrevivents a més, es van tancar en un silenci eixordador envers les seves famílies, no en parlaven per la repressió i la por. Hi va haver un trauma col·lectiu i una dificultat de parlar dels detalls del seu patiment ( vergonya, gana, polls, misèria…). El motiu d’aquest silenci, podia ser també una protecció generacional. Per això, ara els nets d’aquells protagonistes volem saber què va passar amb els nostres avantpassats en aquelles dates.

“Quanta guerra” fa un recorregut per reconstruir històries molt ben documentades dels avis i àvies de
personatges coneguts. Es un programa de divulgació històrica, en què hi ha un salt generacional entre avis i nets, i que porta una gran càrrega emocional per a tots: els nets i també els espectadors des de casa.

Ens explica les dificultats : per exemple, trobar persones que s’avinguin a explicar històries amb el vistiplau de la resta de la família. Buscar un rigor documental en tot el què s’explica, i que el personatge tingui disponibilitats per dedicar uns dies a la recerca in situ dels fets en la història de l’avi. Comunica que aviat encetaran una nova temporada, perquè el programa té molt bona audiència, especialment en joves de 14 a 26 anys.

En alguns talls de capítols emesos, veiem la càrrega emotiva dels protagonistes, que ens encomana als espectadors. En el dedicat al Miki Nuñez, veiem com el seu avi, allistat a la força en zona nacional, canvia de bàndol quan pot i això se sap perquè han trobat documents del consell de guerra que li van fer posteriorment. I el Miki no sabia res de tota aquesta història, i descobreix la veritat en aquell capítol.

El capítol amb l’Andreu Buenafuente, s’explica la documentació que demostra que el seu avi va anar a la guerra i no va tornar, i està en una fosa comuna que encara no s’ha obert. El Santi Millán descobreix que el seu avi es va apuntar de voluntari, per uns registres escrits trobats per casualitat.

El capítol d’en Peyu ens porta a les terres de l’Ebre, on l’avi, sense saber nedar va haver de travessar el riu. En Peyu diu que mai l’avi parlava de la guerra, i es va passar la resta de la seva vida treballant.

El capítol de l’Albert Om és molt colpidor. Criden l’avi per anar al front de l’Ebre a l’abril del 1938, i el primer dia el van matar. Tenia 18 anys, s’havia acabat de casar i l’àvia estava embarassada. Rep les pertinences del difunt i entre elles la carta que ella li havia enviat, tacada de sang.

La història de la Raquel Sans posa una veu femenina en un dels capítols. La seva àvia va ser infermera voluntària de quiròfan d’un hospital militar a Manresa. La Raquel rep en aquest programa la creu sanitària al valor que se li va atorgar a l’àvia.

Ara ens interessa a tots reconstruir al màxim aquesta Història Universal viscuda en aquest país. Hi ha massa desapareguts. Espanya és el segon país del mon en quantitat de desapareguts en guerra, després de Cambodja, segons alguns estudis. Malauradament no sempre es troba documentació d’algun personatge. Les fonts que es consulten son entre altres, l’arxiu de Salamanca, el de la Generalitat, papers d’ajuntaments, i arxius complementaris com el Tribunal de Cuentas. Un equip fa la recerca i un altre reconstrueix els escenaris de la història.

El programa vol explicar com eren els nostres avis, entendre els silencis i com van haver de superar la guerra i la postguerra. Els nets ara ho volem saber.