Dilluns passat, a l’Auga vam poder conèixer un projecte de cooperació a Gàmbia en l’àmbit mèdic. La ponent fou Carme Campoy Guerrero, doctora en antropologia mèdica, diplomada en fisioteràpia i màster en cooperació internacional i desenvolupament.
El projecte consisteix en unes estades de pràctiques d’estudiants de Fisioteràpia de la Universitat de Lleida a Baixa Kunda (Gàmbia) amb la ONG Alpicat Solidari i la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, a la qual pertany el Campus d’Igualada. Aquesta activitat assistencial es realitza en una regió on no hi ha atenció en fisioteràpia, ja que l’únic servei del país es troba a la capital, Banjul, a uns 500 kms de distància i el 2012, quan es va iniciar només hi ha havia 3 fisioterapeutes professionals. Com a resultat, avui, gairebé 500 pacients han rebut tractament de fisioteràpia per més de 30 fisioterapeutes i un total de 100 estudiants.
El projecte va néixer d’una necessitat mèdica, segons la OMS a l’Àfrica Occidental moltes malalties, ja siguin infeccioses o no, són la causa de discapacitats que requereixen les atencions de fisioterapeutes, per exemple la tuberculosi , les pneumònies, la SIDA, la malària cerebral, la hipertensió arterial, l’ictus, els traumatismes durant el part, accidents de tràfic, diabetis i la desnutrició infantil. Totes aquestes patologies poden cursar discapacitats i es veuen agreujades per diversos factors del context social, polític i econòmic dels països.
Així ens trobem que a Gàmbia la població ha de pagar pels serveis mèdics i sovint no poden perquè més de la meitat de la població viu en pobresa, les polítiques públiques quasi no parlen d’incrementar els recursos en rehabilitació, només 1 de cada 3 habitants té accés als recursos que necessiten i finalment hi ha una forta dependència popular als fetillers, ja que sovint porten primer el malalt al fetiller i quan després arriben a l’hospital en molts casos els danys ja són irreversibles. Ens parlà també del paper dels fisioterapeutes tradicionals, amb coneixements que passen de pares a fills, que tracten els pacients amb tècniques fisioterapeutes barrejades amb elements de medicina tradicional.
A partir de 2014 es va començar el projecte Fiisiàfrica, amb la participació de diverses universitats d’aquí i els governs de Gàmbia i Moçambic per promoure i enfortir els estudis de fisioteràpia i per altra banda implementar la fisioteràpia com un servei sanitari comunitari. Es van començar a fer les pràctiques clíniques d’estudiants i des d’aleshores hi ha hagut també estades d’estudiants de Gàmbia a Lleida (2017) i fins i tot, a petició dels fisioterapeutes tradicionals es van fer unes jornades d’intercanvi per posar en comú i compartir coneixements entre aquests i els formats a la universitat.
Gràcies a l’èxit d’aquesta experiència, els projectes, s’han ampliat a altres països com Senegal, Moçambic, campaments de refugiats del Sàhara i Sierra Leone.