Fra Valentí Serra de Manresa a l’AUGA

El passat dilluns, 23 de gener , Fra Valentí Serra ens parlà de la vida quotidiana dels caputxins. Amb una barba llarga fins el pit i amb l’hàbit de franciscà de color xocolata amb un cordó blanc a la cintura, Fra Valentí ens parlà de les diferents tasques d’un convent franciscà. Recalcà que procuraven no dependre de ningú. S’abastaven sols. Cadascú tenia una tasca assignada: hi havia qui s’encarregava de l’hort, dels arbres fruiters i de les herbes remeieres, uns altres s’ocupaven de la cuina. Pel què explicava eren menjars extremadament austers, amb productes de l’hort i del què tenien a l’abast. Cuinaven per la comunitat i pels pobres. També hi havia qui era expert en botànica i coneixia les propietats de les herbes remeieres. Utilitzaven aquestes plantes al servei dels malalts i també per la cuina.

Hi havia frares que feien talles, marqueteria i mobles pel convent. Si necessitaven cistells, se’ls feien ells mateixos. El frare constructor era l’encarregat de revisar el manteniment de l’edifici.

Els franciscans arribaren a Catalunya al s.XVI procedents d’Itàlia encapçalats per fra Matteo de Bascio, buscant el retorn als orígens i la fidelitat a la vida de Sant Francesc.

És un orde religiós mendicant, extremadament austera, que s’estengué per Catalunya , França i Itàlia. Segueixen la  regla de Sant Francesc, però amb una rigorosa observança que fa que els frares visquin amb austeritat, simplicitat i pobresa. 

Obtingueren una gran popularitat perquè atenien malalts de pesta, quan ningú volia atendre´ls pel perill de contagi.

Potser faltà, en la conferència de dilluns passat, explicar una mica l’actualitat d’avui en dia, perquè la realitat és molt diferent a la de temps passats i segurament, hi ha un desconeixement de la vida del convent dels caputxins a la nostra ciutat.