Bernat Roca, una classe magistral

Bernat Roca, historiador igualadí, d’una família compromesa d’anys amb l’Ateneu i professor d’Institut, va fer una lliçó magistral. El qualificatiu de magistral encara no l’havíem emprat mai en les nostres cròniques.

L’explicació dels orígens i diversos fronts on es va anar desenvolupant una guerra cruent en extrem es van intercalar amb explicacions de com proveïa la indústria igualadina -sobretot els curtidors- els diversos exèrcits. Una activitat que, juntament amb la tèxtil, van crear llavors grans fortunes a la nostra ciutat; però a costa d’un esforç enorme i mal pagat d’una classe treballadora empobrida.

I tot plegat en el context de la grip europea que només a l’octubre del 1918 va causar prop de dues-centes morts a Igualada.

–> D​illuns vinent. ZOOM FESTIVAL amb la projecció d’un documental sobre Peret i la Rumba catalana.

Marta Palacín, “500 anys de la gosadia de Martí Luter”

Marta Palacín, una jove professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona es va posar el públic de l’AUGA a la butxaca tot explicant la rebel·lió de Martí Luter de fa exactament cinc-cents anys.

La proposta de Luter va capgirar la moral, la política i la economia des de llavors i fins als dies d’avui. I Palacín explicà tot plegat de manera entenedora i amena.

–> D​illuns vinent. L’historiador Bernat Roca ens parlarà dels particulars efectes de la Primera Guerra mundial sobre Igualada.

Sis segles de blanquers a Igualada

Sis segles d’història. Que continua. Miquel Vila Badia, blanquer igualadí durant molts anys, i ara, especialment, compilador d’una història set vegades centenària que explica amb passió i que fa viure a un auditori que vol saber més i amb més rigor el que ja coneix.

La configuració urbana d’Igualada que quedà condicionada durant segles per la indústria de la pell. Els productes curtits i la seva utilitat. Els mercats, el transport, l’aprofitament total dels residus domèstics, la formació dels joves aprenents, el finançament de les partides de pell per ser comprades i elaborades durant un any… i mil detalls més d’una activitat ben viva o potser més viva que mai.

–> D​illuns vinent. Marta Palacin explicarà a l’AUGA la gosadia de Martí Luter

Santi Palazón ens parla de “L’ós bru del Pirineu”

Santi Palazón, que des​ ​de​ls inicis de la reintroducció de l’ós bru del Pirineu treballa en l’equip que l’ha fet possible, va venir a ​l’AUGA a explicar aquesta experiència.​ I ho va fer amb entusiasme i seny. Amb professionalitat.

​Palazón va repassar des de fa vint anys, quan es reintroduiren sis ossos bruns que generaren nombrosos incidents amb els ramats, fins ara ​on amb uns quaranta exemplars els incidents son mínims i la col·laboració amb els ramaders es molt bona. La presència de l’ós està portant a les comarques del Pallars i l’Aran un turisme nou que es fidelitza ràpidament i vol seguir atentament la remuntada de la permanència mil·lenàriadels animals.

–> D​illuns vinent. Miquel Vila ens parlarà de l’evolució de l’activitat adobera a Igualada des del segle XIV fins a dia d’avui.

Presència a l’Índia

Explicar la feina que des de fa anys fa la Fundació Vicenç Ferrer a l’Índia era l’objectiu de la sessió d’A​UGA​ del passat dilluns. Va comptar amb la presència de Jordi Folgado, nebot de Vicenç Ferrer, que detallà els avenços aconseguits en autosuficiència de moltes comunitats i en l’alt nivell d’assistència medica que la Fundació dispensa, especialment en maternitat.

A​UGA també va voler recordar la feina que alguns igualadins van fer a l’Índia durant molts i molts anys ininterrompudament. Així, Assumpta Marsal va recordar la trajectòria del seu oncle, el jesuïta Domenec Cortadellas que va sortir d’I​gualada el 1930 amb setze anys i no va tornar a veure la família fins a l’any 1973. Cortadellas​ morí a Bombai el 1985. També es va citar al P. Jacint Comas​ ​Gabarró, nascut a Igualada el 1924 i que mor​í​ a Bombai el 1994.

Maria Teresa Nogué, igualadina, va explicar personalment els seus disset anys a l’Índia i afegí que també havia residit vint-i-dos anys a les Filipines, ara sovinteja les estades a Igualada.

–> D​illuns vinent Santi Palazón explicarà la presència de 39 óssos al nostre Pirineu.

N​àdia Orta, jove/gran pianista

Nàdia Orta, nascuda a Barcelona el 2001, alumna del Conservatori de Música d’Igualada,​ ​és ja una gran pianista.

El públic d’A​UGA, que l’havia escoltat breument feia més d’un any en l’homenatge dedicat a Enric Granados, va sortir convençut d’haver escoltat una de les figures musicals a tenir en compte.

Sense poder dissimular uns nervis inicials, es va ​a​fiançar ràpidament fins a aconseguir unes interpretacions sublims amb “Arabesque” de Debussy i Jad Romance de Thao Nguyen Xanh, acompanyada en aquesta última pel violinista Pol Fortuny.

–> D​illuns vinent, a A​UGA és parlarà de l’India. De ​l​a feina de la Fundació Vicenç Ferrer i del anys d’esforços que hi feren alguns igualadins.

M​urs i mediació​

Dilluns 2 d’octubre. En la presentació de la sessió, el president d’AUGA i portaveu de la Junta, recordà l’acte de la darrera setmana en què es va explicar i visualitzar una mediació en un conflicte molt greu i demanà una mediació urgent davant dels greus incidents del dia anterior. Aplaudiment del públic.

La periodista Àngels Doñate va relatar la seva vida a Mexicali, la gran ciutat mexicana partida pel mur entre els E.E.U.U. i Mèxic. Una ciutat on van a parar els milers de persones que no aconsegueixen entrar als ​Estats Units d’Amèrica.

Una vigorosa, valenta i simpàtica explicació de la feina que fa col·laborant amb els Escolapis de Catalunya i dels resultats visibles que es van obtenint.
Aquest acte formava part de l’Octubre Solidari i, realment, ho va ser. La simpatia i la bona feina d’Angels Doñate i la generositat del públic aconseguiren una bona ajuda per a un grapat de nens que la necessiten.

–> D​illuns vinent, una pianista tan jove com brillant: Nàdia Orta

SIRA ABENOZA, L’ÈXIT D’UN NOU FORMAT

La presència de Sira Abenoza feu que el Teatre Municipal de l’Ateneu s’omplís absolutament. Des de molta estona abans ja es veia que costaria trobar lloc. I, en canvi, Sira Abenoza no va poder ser-hi personalment per un accident sofert que l’ha lesionat en la mobilitat.

Un skype des de casa seva va fer que dilluns la cara de la Sira no fos, per als del segon pis o de les files allunyades de l’escenari un punt difús sinó un rostre gran, viu, enormement expressiu que potenciava el seu discurs. A través de l’skype Sira ens explicà el seu treball al voltant del diàleg i la convivència.

Després es projectà el documental que explica la mediació que Sira Abenoza va fer l’any passat entre els excombatents del conflicte d’Irlanda del Nord. Fou seguit amb moltíssima atenció. Finalment Sira Abenoza es tornà a dirigir al públic des de casa seva i aquest li feu alguna pregunta i un llarg aplaudiment.
La vídeo-presència resultà un èxit que no priva que un altre dilluns pugui venir caminant.

Auga_25_setembre_2017

–> D​illuns vinent, la periodista Ângels Doñate ens parlarà de la vida a la frontera.

AUGA obre el nou curs

Amb un Teatre de l’Ateneu ple i amb molta gent que s’incorporava a AUGA, dilluns va començar el curs 2017-18. Ho va fer amb un homenatge al Dr. Josep Romeu i Figueras, amb motiu del centenari del seu naixement i afegint-se als actes de l’Any Romeu. Pere Camps i Jordi Servitje, representants de l’Ajuntament i del Consell Comarcal van obrir l’acte i el curs.

Maria Enrich, filòloga i professora, va apropar-nos a la persona i obra d’aquest igualadí nascut a Òdena. Maria Enrich va anar desgranant, d’una manera molt entenedora, la vida i les múltiples activitats de Romeu: els estudis medievals, la poesia, la docència, el teatre, la recuperació de l’Ateneu. I parlà també de les seves amistats, projectes, publicacions i anhels que ja no va poder realitzar. La vídua de Romeu fou present a l’acte i Jordi Romeu, el seu fill, el va tancar.

–> D​illuns vinentSira Abenoza ens parlarà de la seva tasca en fomentar la convivència i el diàleg.

AUGA acaba el curs amb Doctor Jazz Friends

Cinc grans músics i amics: Ricard Morros, Xavier Torras, Albert Puig, Ramon Casanova i Jordi Gabarró, que formen Doctor Jazz Friends. Van fer desfilar per l’AUGA a Louis Amstrong, King Oliver, Fats Waller… valent-se de banjo, clarinet, saxo, bateria, tuba…
Ritme dixieland a l’estil de New Orleans que va posar a cent un teatre de l’Ateneu absolutament ple.

Comiat d’un curs d’AUGA amb trenta-dues sessions molt variades, dos viatges llargs i dos d’un sol dia, i diverses visites comentades a exposicions celebrades a la ciutat d’Igualada

L’Estival de Jazz comença a l’AUGA

Jazz a l’AUGA de la mà de l’Estival de Jazz. Primer una explicació d’on va el jazz actual a càrrec de Txema Riera i Esther Condal per situar al públic. I, després Jazz en viu. I Jazz de molt nivell: Laia Cagigal amb una veu i modulació formidable a qui acompanyen tres músics dominadors del contrabaix, guitarra i bateria: Alfred Artigas, Martín Leiton i Oriol Roca.

Una vetllada de molt alt nivell amb la que AUGA s’implica amb l’esforç de l’ESTIVAL per portar Jazz a l’Anoia.

I el proper dilluns l’última sessió del curs. Una tarda de Dixieland.

Isil, les fallers dels Pirineus

Jaume Comas​,​ Faller d’Isil ​(Pallars Sobirà​)​,​ va ser a AUGA per relatar la mil·lenària festa de les Falles dels Pirineus.​ ​Festa compartida amb d’altres 62 pobles pirinencs d’Andorra, Catalunya, Aràn, Alto Aragón, Occitània i França​. ​I, ara, Festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Foc, risc,cansament, poble, família, records,​ ​habilitat,​ ​tradició.​..​ Tradició compartida entre 63 pobles que es desconeixien mútuament fins fa pocs anys en aquesta tradició comuna.​ ​Tradició recuperada arreu. En ple esplendor. En ple solstici d’estiu.​ ​Amb una falla de quinze ​qu​ilos a l’escenari (solen ser de trenta) a punt per baixar encesa el dia 23 de juny per un desnivell de 400 metres, pel bosc i sense camí fresat.

​I la setmana vinent, dins dels actes de l’Estival de Jazz, gaudirem de “El Jazz nostre de cada dia”.

Inuits a Canàries

Francesc Bailón va tornar a l’A​UGA​, i, com sempre, va entusiasmar al públic.​ ​Va venir amb la promesa acomplerta de que explicaria el viatge que estava preparant: Portar onze groenlandesos -onze inuits- a les Illes Canàries de vacances.​ ​Un grup humà que viu una tercera part de l’any sense veure la llum del sol i voltats de gel foren convidats a banyar-se al mar i jugar amb la sorra.

Caçadors de foques i de l’òs polar a qui els llargandaixos no els feien cap gràcia. Mai havien vist cap rèptil i ignoraven si, a més, eren voladors.​ ​Onze inuits a qui visita regularment i que ja son, per a Bailón, la seva família, ¡, per a la gent d’A​UGA uns vells entranyables coneguts.

I, el proper dilluns un tema nou a la casa: Les Falles dels Pirineus, L’explicarà un dels experts en el fet faller:​ Jaume Comas

P​eripècies

El dilluns 22 de maig, l’AUGA va viure ​una sessió molt diferent. Ton Muntané, de qui el programa de mà trimestral deia: Riures, Circ, Màgia.​​

Hem anat al google i en buscar-lo em vist una formació molt s​òlida en aquests camps anunciats: les millors escoles i instituts i coneguts artistes-professors.

Ton Muntané va demostrar ser un gran professional que es va saber posar el públic -el públic d’A​UGA- a la butxaca.​ ​L’actuació va acabar amb un col​·loqui amb els assistents. Com és fa gairebé sempre.

I el proper dilluns torna Francesc Bailón, l’home dels​​ groenlandesos amb una aventura que ja va anunciar que portaria a terme en l’última visita​: “La sonrisa al son”​, el viatge d’unes famílies groenlandes​e​s ​a les Illes Canàries.​

Trenta-vuit músics a l’AUGA

Dirigits pel seu professor, Francesc Gregori, trenta-set joves (o molt joves) músics estudiants del Conservatori de Música d’Igualada van omplir de música la tarda de l’AUGA, amb un Teatre de l’Ateneu ple i un públic que va mostrar la seva satisfacció aplaudint de valent.

El concert va començar amb un homenatge a Enric Granados en l’acabament de l’any del Centenari Granados, tot van interpretant “Aragonesa”. Tot seguit van fer tres obres molt llamineres: Appalachian de James Barnes, Concerto d’Amore de Jacob de Haan i Conga del Fuego Nuevo de Arturo Márquez. Els aplaudiments van fer que el bis fos un fragment del Concerto d’Amore.

I el proper dilluns, en Ton Muntané ens acostarà el circ, la màgia i l’humor amb el seu espectacle “Peripècies”.

Dory Sontheimer, set capses i tres minuts sobre Europa

Dory Sontheimer, coneguda pel seu llibre sobre els documents familiars trobats a casa seva i amb els quals va descobrir el passat horrorós dels seus pares i familiars sota la dominació nazi, va ser a l’Ateneu el passat dilluns.
Testimoni impressionant i innegable sobre un passat no tant llunyà, explicat amb tranquil·litat i sense sentiments de venjança, va captar totalment l’atenció del públic d’AUGA. Atenció que es va fer absoluta quan, per acabar, ve fer les seves reflexions, breus i sonores, sobre el futur immediat d’Europa. El torn de preguntes va completar l’interès dels assistents.
I el proper dilluns l’ “Ensemble de vent” del Conservatori de Música d’Igualada

Montserrat: un univers al cor de Catalunya

Jordi Camins, igualadí prou conegut, habitual a AUGA i a moltes altres Aules d’Extensió Universitària d’arreu amb els seus temes de glaceres i muntanya; va sorprendre i entusiasmar l’auditori parlant de Montserrat sota el títol: “Montserrat, Un Univers al Cor de Catalunya”.
Repetim la paraula entusiasmar. No ho voldríem fer però no en sabem més per explicar la satisfacció del públic. En poc més d’una hora va recórrer per mil aspectes del massís i del Monestir montserratí: del cremallera a la fauna, de Sant Jeroni als orígens geològics, del monjos als primers hotels, de Collbató als incendis… Tot. Mil històries i infinits records per a molts. Per a tots. Impossible dir més i millor.

D​els dies 2 al 4 de maig, AUGA organitza una sortida per les Abadies i Monestirs del Migdia de França de la mà d’Antoni Dalmau.​

Un tal Pere… i David Vila

Començo pel final la crònica de l’última sessió del trimestre d’AUGA: Una tarda molt interessant, divertida, plegada de coneixements, somriures i riures.

Dos murris a l’escenari o la platea, guitarra i una bona veu, contes de Pere Calders i relats propis curts o molt curts. Històries i actualitat. Diàleg amb un públic enganxat, respectat, estimat i interpel·lat. Un públic que participa dels relats i que escolta i acompanya la música.

No sabríem etiquetar aquesta sessió. Constatem que per ser murri i magnetitzar un auditori cal ser molt intel·ligent. El tal Pere i el tal David tornaran. Segur. Un altre any.

A​mb aquesta sessió tanquem el segon trimestre i, passat Setmana Santa, rependrem l’AUGA.​

L​a Maçoneria interessa

L’interès per la Maçoneria va quedar demostrat ja abans de que el periodista David Revelles comences la seva exposició sobre aquest tema, i és que l’Ateneu era ple.​ ​S’hav​i​a programat ​la xerrada ​coincidint que enguany fa tres-cents ​anys ​de la creació d’aquesta organització de caire mundial. Revelles, hàbil comunicador, va transmetre molta informació i molts detalls clarificadors de manera planera i propera. Es va referir als maçons catalans i espanyols amb presències ben sorprenents. No hi va faltar una pinzellada sobre la lògia igualadina Jespus.

El proper dilluns repeteix ​a l’AUGA ​David Vila, aquesta vegada amb Paraules Mogudes. Es va informar també de les sortides i viatges que és preparen.

Antoni Escudero, cinc-cents castells de memòria

Antoni Escudero, pierenc prou conegut tan per la seva feina professional com per les seves inquietuds, va omplir l’AUGA de castells.
Escudero ha recorregut amb cotxe, a peu i/o amb la seva singular bicicleta, més de cinc-cents castells romànics de les comarques catalanes. Dilluns va oferir-nos imatges i petits comentaris de més de quatre-cents d’aquests castells i dels seus entorns. N’està enamorat.
El seu gran delit és, però, Vallferosa, entre Torà i Pinós. Una torre de 32,5 metres d’alçada i que és pot datar prop de l’any 750. La més alta d’Europa entre les torres de la seva època. L’Antoni Escudero en recomana la seva visita i AUGA també.

I el proper dilluns David Revelles parlà de la Maçoneria.

Als divuit anys també es pot fer molt bé

És el quart curs seguit que AUGA presenta algun Treball de Recerca (projecte final de Segon de Batxillerat) explicat per la seva autora, i també, aquest dilluns, com en les anteriors ocasions la Maria Maestre es posà al públic a la butxaca. La Maria, que ha fet el batxillerat al Pere Vives, va exposar metòdicament la feina i els mitjans de quatre institucions de la conurbació d’Igualada on por fer-se voluntariat. Molt documentada, amb to suau però sense amagar per res les crues realitats descobertes, la Maria va desgranar una realitat que el públic no ignora però que en desconeix operativa, mètodes, mitjans, valors i possibilitats de col·laboració.

Un Ateneu ple no li va fer tremolar la veu ni un instant, tal com ja havia passat en les ocasions anteriors de presentació de treballs. Acabada la sessió, ja molts socis es van acollir a la possibilitat d’anar al cinema pel preu especial de 4€.

I el proper dilluns el pierenc Antoni Escudero sorprendrà amb les descobertes de Vallferosa

L’Eixarcolant a l’Ateneu amb en Marc Talavera

Localitzades a l’Anoia dos pomeres de “pomes de ciri”, sis varietats de vinya anteriors a la fil·loxera i més de dues-centes plantes i cereals (amb noms ben suggerents totes elles) que fa uns anys s’havien utilitzat com a aliments d’us més o menys comú prop d’Igualada.
Tot això comentat i compartit amb un públic que en molts casos recordava on trobaven i com cuinaven aquest vegetals.

Melmelada de grataculs, de cireres de pastor, de pera malacara, de pera cuixadedona, licor d’anís i grataculs. Arrop per aprofitar el most i les figues i tenir aliments energètics tot l’hivern…
Tot plegat com a preàmbul de les Segones Jornades Gastronòmiques de les Plantes Oblidades que és faran a Igualada i que l’any passat van tenir un massiu i sorprenent èxit.

El proper dilluns, Maria Maestre ens descobrirà el Voluntariat a Igualada.​ ​I a partir d’ara, cada dilluns, els socis d’A​UGA tindran un preu especial al nou Cinema de l’Ateneu, I el proper dilluns serà amb la pel.licula “Es por tu bien”, amb José Coronado, que començarà a 2/4 de vuit.

Edu Balsells: 250 ovelles i mil arguments

Ple total a l’Ateneu. El fet de ser jornada festiva a moltes escoles i el tema de la xerrada van propiciar també la presència de gent jove.
El pastor Edu Balsells no va defraudar i la seva explicació es va allargar més del temps normal sense que ningú es mogués de la butaca. Un argumentari sobre la vida dels pastors ric en fets, situacions i anècdotes. De paraula àgil, divertida i atrevida i un coneixement de l’estat de ramats i pastures a la Península molt complet van situar la vida dels pocs pastors que queden a les comarques de Catalunya en el conjunt global. La riuada de gent sortia de l’Ateneu satisfeta i amb moltes lliçons apreses.

I el proper dilluns, Marc Talavera -del col·lectiu Eixarcolant- ens convidarà a “menjar-nos l’Anoia amb uns altres ull”, tot explicant-nos les seves investigacions i propostes per la recuperació de les espècies silvestres i varietats tradicionals actualment oblidades.

Mireia Rubio, la força de les ones

Amb el ressò de l’éxit de la manifestació a favor de l’acolliment de persones refugiades dissabte a Barcelona, Mireia Rubió en va acostar el tema dilluns a l’AUGA. Mireia Rubio, (Igualada 1072) Llicenciada en Comunicació, de veu coneguda per la seva presència a les ones de Radionova i tarannà exigent reflectit als seus escrits a diversos mitjans comarcals va presentar al Teatre l’Ateneu la seva novel·la “El tiempo del negro”.
Els viatges a Tarifa, lloc del primers naufragis en patera, son un dels escenaris del seu relat iniciat al 2004 i publicat el 2016. Fent un tast de la novel·la , Rubio va explicar fets reals increïbles d’aquest món de la migració que si al 2004 era una anècdota avui ens interpel·la i preocupa a tots.

I el proper dilluns -festa escolar- serà a l’AUGA Edu Balsells , el mediàtic pastor de ramats urbans. Sempre que l’aforament ho permeti podran entrar al teatre els joves interessats en aquest tema.

Pau Fuster i Sara Toro repetiran curs

És el segon curs que Pau Fuster ha vingut a l’AUG​A​. Els seus coneixements musicals i històrics sobre el Jazz i la seva capacitat de comunicació van fer que dilluns passat tornés per continuar explicant un jazz progressivament més melòdic, més i més swing i,​ ​en conseqüència, més ballable.

Sense anunciar-ho va sortir a l’escenari una jove ballarina: Sara Toro, i tots dos ens van fer arribar al cap i als peus tota la melodia i el ritme de les grans orquestres americanes dels anys quaranta i cinquanta.
Els llargs aplaudiments i la petició expressa micr​òfon​ en mà d’alguns assistents auguren una nova presència en el proper curs. A vegades també és repeteix per bones notes.

I el proper dilluns Mireia Rubio ens aproparà a la seva​ ​novel·la “El tiempo del negro” sobre la tragèdia humanitària de migrants que intenten arribar a Europa.