Arxiu de la categoria: Crònica 2n trimestre 2016-2017

Un tal Pere… i David Vila

Començo pel final la crònica de l’última sessió del trimestre d’AUGA: Una tarda molt interessant, divertida, plegada de coneixements, somriures i riures.

Dos murris a l’escenari o la platea, guitarra i una bona veu, contes de Pere Calders i relats propis curts o molt curts. Històries i actualitat. Diàleg amb un públic enganxat, respectat, estimat i interpel·lat. Un públic que participa dels relats i que escolta i acompanya la música.

No sabríem etiquetar aquesta sessió. Constatem que per ser murri i magnetitzar un auditori cal ser molt intel·ligent. El tal Pere i el tal David tornaran. Segur. Un altre any.

A​mb aquesta sessió tanquem el segon trimestre i, passat Setmana Santa, rependrem l’AUGA.​

L​a Maçoneria interessa

L’interès per la Maçoneria va quedar demostrat ja abans de que el periodista David Revelles comences la seva exposició sobre aquest tema, i és que l’Ateneu era ple.​ ​S’hav​i​a programat ​la xerrada ​coincidint que enguany fa tres-cents ​anys ​de la creació d’aquesta organització de caire mundial. Revelles, hàbil comunicador, va transmetre molta informació i molts detalls clarificadors de manera planera i propera. Es va referir als maçons catalans i espanyols amb presències ben sorprenents. No hi va faltar una pinzellada sobre la lògia igualadina Jespus.

El proper dilluns repeteix ​a l’AUGA ​David Vila, aquesta vegada amb Paraules Mogudes. Es va informar també de les sortides i viatges que és preparen.

Antoni Escudero, cinc-cents castells de memòria

Antoni Escudero, pierenc prou conegut tan per la seva feina professional com per les seves inquietuds, va omplir l’AUGA de castells.
Escudero ha recorregut amb cotxe, a peu i/o amb la seva singular bicicleta, més de cinc-cents castells romànics de les comarques catalanes. Dilluns va oferir-nos imatges i petits comentaris de més de quatre-cents d’aquests castells i dels seus entorns. N’està enamorat.
El seu gran delit és, però, Vallferosa, entre Torà i Pinós. Una torre de 32,5 metres d’alçada i que és pot datar prop de l’any 750. La més alta d’Europa entre les torres de la seva època. L’Antoni Escudero en recomana la seva visita i AUGA també.

I el proper dilluns David Revelles parlà de la Maçoneria.

Als divuit anys també es pot fer molt bé

És el quart curs seguit que AUGA presenta algun Treball de Recerca (projecte final de Segon de Batxillerat) explicat per la seva autora, i també, aquest dilluns, com en les anteriors ocasions la Maria Maestre es posà al públic a la butxaca. La Maria, que ha fet el batxillerat al Pere Vives, va exposar metòdicament la feina i els mitjans de quatre institucions de la conurbació d’Igualada on por fer-se voluntariat. Molt documentada, amb to suau però sense amagar per res les crues realitats descobertes, la Maria va desgranar una realitat que el públic no ignora però que en desconeix operativa, mètodes, mitjans, valors i possibilitats de col·laboració.

Un Ateneu ple no li va fer tremolar la veu ni un instant, tal com ja havia passat en les ocasions anteriors de presentació de treballs. Acabada la sessió, ja molts socis es van acollir a la possibilitat d’anar al cinema pel preu especial de 4€.

I el proper dilluns el pierenc Antoni Escudero sorprendrà amb les descobertes de Vallferosa

L’Eixarcolant a l’Ateneu amb en Marc Talavera

Localitzades a l’Anoia dos pomeres de “pomes de ciri”, sis varietats de vinya anteriors a la fil·loxera i més de dues-centes plantes i cereals (amb noms ben suggerents totes elles) que fa uns anys s’havien utilitzat com a aliments d’us més o menys comú prop d’Igualada.
Tot això comentat i compartit amb un públic que en molts casos recordava on trobaven i com cuinaven aquest vegetals.

Melmelada de grataculs, de cireres de pastor, de pera malacara, de pera cuixadedona, licor d’anís i grataculs. Arrop per aprofitar el most i les figues i tenir aliments energètics tot l’hivern…
Tot plegat com a preàmbul de les Segones Jornades Gastronòmiques de les Plantes Oblidades que és faran a Igualada i que l’any passat van tenir un massiu i sorprenent èxit.

El proper dilluns, Maria Maestre ens descobrirà el Voluntariat a Igualada.​ ​I a partir d’ara, cada dilluns, els socis d’A​UGA tindran un preu especial al nou Cinema de l’Ateneu, I el proper dilluns serà amb la pel.licula “Es por tu bien”, amb José Coronado, que començarà a 2/4 de vuit.

Edu Balsells: 250 ovelles i mil arguments

Ple total a l’Ateneu. El fet de ser jornada festiva a moltes escoles i el tema de la xerrada van propiciar també la presència de gent jove.
El pastor Edu Balsells no va defraudar i la seva explicació es va allargar més del temps normal sense que ningú es mogués de la butaca. Un argumentari sobre la vida dels pastors ric en fets, situacions i anècdotes. De paraula àgil, divertida i atrevida i un coneixement de l’estat de ramats i pastures a la Península molt complet van situar la vida dels pocs pastors que queden a les comarques de Catalunya en el conjunt global. La riuada de gent sortia de l’Ateneu satisfeta i amb moltes lliçons apreses.

I el proper dilluns, Marc Talavera -del col·lectiu Eixarcolant- ens convidarà a “menjar-nos l’Anoia amb uns altres ull”, tot explicant-nos les seves investigacions i propostes per la recuperació de les espècies silvestres i varietats tradicionals actualment oblidades.

Mireia Rubio, la força de les ones

Amb el ressò de l’éxit de la manifestació a favor de l’acolliment de persones refugiades dissabte a Barcelona, Mireia Rubió en va acostar el tema dilluns a l’AUGA. Mireia Rubio, (Igualada 1072) Llicenciada en Comunicació, de veu coneguda per la seva presència a les ones de Radionova i tarannà exigent reflectit als seus escrits a diversos mitjans comarcals va presentar al Teatre l’Ateneu la seva novel·la “El tiempo del negro”.
Els viatges a Tarifa, lloc del primers naufragis en patera, son un dels escenaris del seu relat iniciat al 2004 i publicat el 2016. Fent un tast de la novel·la , Rubio va explicar fets reals increïbles d’aquest món de la migració que si al 2004 era una anècdota avui ens interpel·la i preocupa a tots.

I el proper dilluns -festa escolar- serà a l’AUGA Edu Balsells , el mediàtic pastor de ramats urbans. Sempre que l’aforament ho permeti podran entrar al teatre els joves interessats en aquest tema.

Pau Fuster i Sara Toro repetiran curs

És el segon curs que Pau Fuster ha vingut a l’AUG​A​. Els seus coneixements musicals i històrics sobre el Jazz i la seva capacitat de comunicació van fer que dilluns passat tornés per continuar explicant un jazz progressivament més melòdic, més i més swing i,​ ​en conseqüència, més ballable.

Sense anunciar-ho va sortir a l’escenari una jove ballarina: Sara Toro, i tots dos ens van fer arribar al cap i als peus tota la melodia i el ritme de les grans orquestres americanes dels anys quaranta i cinquanta.
Els llargs aplaudiments i la petició expressa micr​òfon​ en mà d’alguns assistents auguren una nova presència en el proper curs. A vegades també és repeteix per bones notes.

I el proper dilluns Mireia Rubio ens aproparà a la seva​ ​novel·la “El tiempo del negro” sobre la tragèdia humanitària de migrants que intenten arribar a Europa.

L’aigua… un tresor!

“Un tresor anomenat…aigua” era el títol de la sessió d’AUGA de dilluns passat. Un tema més acadèmic que els anteriors en aquest trimestre, però que va resultar -i agradar- molt. Perquè d’aigua hi ha la que hi ha. I d’aigua capaç de ser beguda i/o de ser tractada i beguda n’hi ha molta menys i en tot cas molt poca. Poquíssima aigua i disminuint, encara que sigui mínimament, mentre la població del món augmenta. Tot això ho va explicar de forma entenedora i distreta Àngel Massallé

I el proper dilluns, desprès de l’èxit del curs passat, torna la música d’en Pau Fuster.

Nadia Gukam a punt de fer petit l’Ateneu

Hi havia ganes de veure i sentir Nadia Gulam. Des de bona estona abans de començar, molta gent ja era a les portes del Teatre de l’Ateneu per agafar lloc. Els socis de la comarca no van apurar l’hora,
Nadia Gulam no va defraudar ningú: entenedora, humil, clara, empàtica… va anar desgranant el seu trajecte sota les bombes de Kabul, el canvi d’identitat per simular-se noi i poder alimentar la seva família, el sofriment dels i -especialment- les afganeses.
La vinguda a Barcelona, les intervencions quirúrgiques per salvar-la, la família d’acollida, l’aprenentage dels nostres idiomes, la seva tasca per ajudar al seu poble. Les argúcies per tornar periòdicament a casa seva i d’altres detalls quotidians van merèixer repetits aplaudiments.


I el proper dilluns: “Un tresor anomenat …aigua”. Tema d’absoluta actualitat de la mà d’Àngel Massallé.

Pel·lícula, document, art

Per una vegada, com a excepció, s’ha utilitzat una pel​·l​​ícula per fer una sessió d’A​UGA. Ho justificaven tres fets​. Primer​,​ la directora del film és una igualadina​:​ Anna Cervera. Segon, la durada d’una de les versions de “A la puta strasse. 2º Acto” s’ajustava a l’horari habitual de les sessions d’A​UGA. I la tercera raó és la que val: “A la puta calle 2º Acto”​ ​és una petita obra d’art en molts moments.

La vida Bohèmia d’una Barcelona que està desapareixen​t​ ràpidament​,​ víctima de la piconadora del turisme (dels diners del turisme) queda reflectida, retratada, dolçament explicada en un film ple de sensibilitat. Un film ajustat al que ​e​s vol explicar i on la fotografia hi excel​·​leix.

I el proper dilluns “Ser Refugiada i sobreviure”, ​el relat personal de Nadia Gulam​, una refugiada afganesa víctima de la guerra civil i que ara ha fet de Catalunya la seva nova llar.

Amadeu Vives, músic i molt més

Amb la veu de la Maria del Mar Bonet interpretat per megafonia La Balanguera s’iniciava el segon trimestre de l’AUGA. La música de La Balanguera -ara himne de les Balears- és obra del compositor de Collbató Amadeu Vives i Roig. La seva seva figura i obra, la musical i la vital, foren explicades amb passió i coneixement profund per una altra collbatonenca: la Doctora Assumpta Muset.

L’alumnat d’AUGA ja coneixien a Assumpta Muset d’altres classes referides, bàsicament, a la història de l’economia anoienca, de la qual n’és una especialista. La tarda del dilluns passat és va abocar amb entusiasme a relatar l’esforç ingent d’un noiet de Collbató a qui la vida li va posar tota mena de dificultats des del néixer, i que va morir voltat d’estimació popular a molts països i al cim de la seva glòria musical.

I el proper dilluns una visió de la Barcelona bohèmia a través d’un documental d’Anna Cervera.