Arxiu de la categoria: 2015-2016

L’exili igualadí: fets i noms

Antoni Dalmau va omplir aquest dilluns el Teatre L’Ateneu en la darrera sessió del Curs de l’AUGA.
Les últimes dades sobre morts, ferits, empresonats i exiliats igualadins en la Guerra Civil del 36-39 foren exposades amb el prec de que, qui la tingués, facilités informació per acabar-ho de completar.

Les peripècies i destins dels igualadins als camps d’extermini nazis i/o als diversos llocs d’exili. Les penalitats i els difícils contactes amb Igualada i entre els mateixos exiliats. La sort final de molts d’ells i el retorn d’alguns.

Finalment es centrà en el cas dels qui s’exiliaren a Mèxic: noms, fets, trajectòries, assentament final a la capital federal de molts d’ells. Famílies i negocis que perduren.Famílies extingides.

Un col.loqui en que diverses persones s’oferiren per aportar en privat noves dades.
Mitja vida d’exili. Mitja vida refugiats. I tot això explicat el dilluns en que el món commemora el “Dia dels Refugiats”.

Joan Vives Bellalta, o com fer gaudir la música

Joan Vives, habitual de l’AUGA, va oferir en la penúltima sessió del curs una deliciosa tarda de música.

En l’escaiença del Quart Centenari de la mort de Shakespeare, va fer un repàs a la música d’aquell temps a Anglaterra i a Europa en general. Va incidir, també, en les músiques que acompanyaven i enriquien moltes de les obres de Shakespeare que es representàven als teatres de Londres.

El proper dilluns serà Antoni Dalmau qui tancarà el Curs 2015-2016. Ho farà parlant de l’Exili igualadí a Mèxic desprès de l’última Guerra Civil. Noms, famílies, fets que encara son en el record de molts.

La màfia de prop

Com cada curs, ​a l’AUGA vam tenir una sessió amb el periodista Vicenç Lozan​o. L’home de ​TV3 a Itàlia i ​a​l Vaticà durant dècades, va ​venir a ​parlar ​-​aquesta vegada​- del poder ocult de la Màfia.

La màfia calabresa, napolitana, siciliana, romana…les seves potents ramificacions a New York i Colòmbia, a Espanya i Catalunya. Les aliances amb les màfies xineses. La violència i el tràfic amb cadàvers a través de ports propers.

Però sobretot l’en​o​rme esforç d’alguns jutges per eradicar aquesta lacra social que irromp en​ ​les activitats econòmiques de tot el món.

Auga Anoia - la mafia
I el proper dilluns: Joan Vives, divulgador musical, parlarà de la música en temps de Shakespeare, en el cinc-cents anys de la mort de l’escriptor.

La defensa d’Igualada

Pol Junyent -Investigador llicenciat en Història, Premi Ciutat d’Igualada 2015- va ser a l’AUGA per oferir un tast del seu premiat treball sobre ” La Defensa d’Igualada durant la Guerra Civil Catalana de 1462 a 1472″.
La conferència fou un repàs a la història general del nostre país i, al mateix temps, serví per conèixer com era, quins límits tenia i com és vivia en una petita ciutat d’uns tres-cents habitants situada en una via de comunicació clau en les comunicacions generals. Junyent explicà com era la Igualada del S.XV: quins oficis hi havien llavors, de què i com és vivia, qui manava i a qui obeien els qui manaven…
I, també, com es defensava i qui defensava aquesta vila durant la Guerra Civil Catalana. Finalment, també exposà noms i cognoms i tram de muralla que havia de defensar cada veí. Cognoms que ja no hi son i alguns cognoms que perduren cinc-cents cinquanta anys després.

I el proper dilluns, Vicenç Lozano torna a l’AUGA per parlar sobre la Màfia.

M​adriu, Perafita, Claror

Espardenyes i/o botes de muntanya en les seves diverses modalitats son els únics vehicles autoritzats per circular per aquesta vall andorrana que ocupa el 10% del territori del Principat i un desnivell de 1800​ ​metres. Perafita, sobre els Estanys de la Pera ​(​2756m).
No hi ha ni un pam d’asfalt. Ni cap presència humana mínimament estable. Paisatge, vegetació i tot el món animal hi és com fa segles. I les restes d’una farga de fa 150 anys.
A tocar del brogit de botigues i edificis, aquest espai natural que la Unesco ha volgut protegir resta intacte sota la nominació de “Paisatge Cultural” i la dedicació de Susanna Simón, una enginyera que el vetlla amb coneixements i estimació.
El Centre Unesco d’Igualada va col·laborar en poder fer aquesta presentació.

P1140879e

​Dilluns vinent a l’AUGA, Pol Junyent ens parlarà de la defensa d’Igualada durant ​la Guerra Cilvil Catalana (1463-1472)

Francesc Bailón torna a l’AUGA multipremiat

Dilluns va tornar ​a l’AUGA ​Francesc Bailón​,​ després d’haver rebut molts premis en el que portem d’any. En destaquem​, entre d’altres,​ la seva participació en els quatre “Goyas” de “Ningú vol la nit” d’Isabel Coixet​.

Aquesta vegada el tema no van ser el Inuits (esquimals en dèiem abans), sinó els habitants de la península més gèlida de la Unió Soviètica: els Nenets de Iamal a la zona de Jamal. Un lloc amb temperatures de menys 60º durant molts mesos l’any.

Si l’anècdota fou explicar la manera de viure i combatre aquest fred, el nus de la xerrada fou l’incertíssim​ ​futur d’aquest poble de 80.000habitants disseminats en una zona més gran que França i gairebé sempre coberta de gel​,​ però amb un subsòl que conté el 80% de les reserves de gas de la URSS.

Rússia -i Europa- necessita aquest gas i els Nenets en son un obstacle per la seva extracció i transport. Ho tenen negre -no caldria ni dir-ho- i és tem que en déu anys no en quedarà cap.

P1140846

El proper dilluns no hi ha AUGA, però el dijous a la tarda hi ha una interessant sortida a la Segarra Històrica.

Màrius Mollà: Sorpresa Compartida

Màrius Mollà va sorprendre i encantar l’auditori explicant com confecciona cada un dels seus llibres. Llibres que és venen per milers.

Al relat inicial de l’autor s’hi afegeix l’aportació dels documentalistes, del primer lector, del segon lector, dels correctors-lingüistes, de l’assessor històric i de qui revisa amb màxim esperit crític. Un treball gairebé fabril per arrodonir una obra sense inconcrecions i de llenguatge pulcre i relat  impecable.

Una explicació tècnica per explicar una carrera brillant que ara vol eixamplar llengües i fronteres.

_____
I el proper dilluns torna Francesc Bailón, aquesta vegada provinent de Sibèria.

Les lliçons de l’arbre de Maig

Marc Talavera va demostrar de ple la seva passió per la biologia i la seva estima pels nostres paisatges. Amb una il·lusió desbordant que s’encomana, va explicar els antecedents immemorials de la Festa de l’Arbre de Maig i les raons de la seva reimplantació a Igualada des del 2012.

I a partir del pi, que és l’arbre que s’enlaira a la Plaça Pius XII de la nostra ciutat, un complet compendi de l’aprofitament de totes i cada una de les parts del pi. De les fulles a les arrels: fusta i derivats, llenya, ungüents, xarops expectorants, remeis per les berrugues, reines industrial, productes tànnics, pinyons, pinyes tendres macerades per a amanides…i un llanguíssim etcètera.

Coneixements que va compartir amb un públic participatiu i involucrat en el tema, que va gaudir d’allò més. A continuació podeu tornar a gaudir de la seva presentació en format PDF:

Auga Anoia

I el proper dilluns Màrius Mollà l’escriptor igualadí supervendes.

Participar al Dakar asseguts còmodament

Còmodament instal·lats a les butaques renovades de l’Ateneu, els assistents a Auga van escoltar al veterà Turiñan i als joves Haro i Monleón com explicaven les seves experiències al Rally més dur del món des de la visió de les primeres edicions fins a la darrera vegada. 

Vehicles, temperatures, perills, itineraris, menjars, descansos, perdre la ruta, mapes, GPS…foren desgranats seguint les preguntes del periodista Jordi Cuadras.

I així, una sessió que podia semblar poc indicada per a l’alumnat d’Auga va resultar molt interessant i rebé un afectuós aplaudiment.

I el proper dilluns: la Festa de l’Arbre de Maig. El perquè centenars de joves igualadins són capaços de portar a coll un immens pi i clavar-lo a la plaça de Pius XII.

Edmon Bosch i Marc J​iménez, fort aplaudiment!

Amb el nom d’Harmonics in Caelum ​e​s presenta aquest duo singular de​ ​violoncel i acordió. Combinació difícil de veure,​ però de resultats sorprenents. En realitat dos gran joves músics.

Van triar un programa molt ​adequat pel gust del públic: cançó tradicional catalana, tangos, fragments de grans obres, etc.

Enmig d’aquest repertori llaminer hi van incloure dues composicions del propi Edmon Bosch. Dues peces de gran qualitat molt adaptades per treure el màxim partit als seus dos instruments.

Foren acomiadats amb grans aplaudiments que agraïren amb un tango de Piazzola.

P1140708 e

I el proper dilluns el Dakar a l’A​UGA​. Sense pols​,​ ni fang, ni fred​,​ ni calor desèrtica, còmodament asseguts passaran els Touriñan, Haro, Monleón…

Ferran d’Antequera omple l’Ateneu

La represa del curs de l’AUGA s’iniciava commemorant els sis-cents anys de la mort del rei Ferran d’Antequera a Igualada.  Aquest fet, que ha situat Igualada dins la història, fou explicat per la historiadora Maria Rita Marimon, fent un repàs als motius que condicionaren l’elecció d’aquest Rei. Pol Junyent -jove historiador guanyador del Premi Ciutat d’Igualada 2015- va fer noves aportacions documentals sobre els fets ocorreguts a Igualada els mesos de març i abril d’aquell 1416 i Jaume Farrés volgué remarcar la pervivència del record d’aquest fet i els actes que s’han fet per commemorar-lo. L’assistència massiva al teatre de l’Ateneu dóna fe d’aquesta memòria ciutadana.
P1140698
Dilluns vinent, el duo musical Harmonics in Carlum -format per Edmon Bosch i Marc Jiménez- ompliran l’AUGA de música amb un repertori clàssic i modern.

 

Un Kalilu molt present

La xerrada de Kalilu de dilluns passat a l’AUGA va explicat les enormes penalitats viscudes en els seus tres intents per venir de Gàmbia a Europa: la mort a tocar, extorsions, violacions, pallisses i robatoris vistos o patits… Malgrat que la xerrada estava programada de feia mesos, van coincidir amb el punt àlgid del drama dels sirians a Macedònia.

Kalilu va demanar uns instants de silenci en record de tots ells i el públic va reaccionar dempeus sota un silenci dens. Impotents, cal almenys no perdre la dignitat. No totes les sessions d’AUGA han de ser necessàriament festives, sinó que també hi ha moments per temes més dolorosos, però necessaris de conèixer.

L’AUGA torna passat setmana santa obrint el tercer trimestre.

La lliçó anyal de Jordi Camin​s​

Jordi Camins va tornar a l’AUGA un any més i va tornar a agradar molt. Aquest cop vingué a acostar-nos el continent més inexplorat​:​ l’Antàrtic. Les fotos del gel, de les geleres, acompanyen amb la seva bellesa i espectacularitat les explicacions sobre la natura i sobre el canvi climàtic que viu el planeta. Imatges obtingudes de l’expedició que participà l’any passat.

Un cop a l’any Jordi Camins juga a casa despr​é​s de dotzenes d’intervencions a d’altres Aules i/o a d’altres Centres de la majoria de comarques. I arreu, com aquí, Jordi Camins és molt esperat.


La setmana vinent, Kalilu Jammeh​ ens parlarà del seu viatge des de Gàmbia fins a Europa a la recerca d’una feina i una vida millor. Un trajecte dur i colpidor en que arribar al paradís esdevé un infern.

Oficis desapareguts de l’Anoia

Jordi Nadal Feliu, historiador nascut a l’Alta Anoia, va ser a l’AUGA per fer memòria d’una llista molt llarga d’oficis que han desaparegut al llarg del segle XX. Molts d’aquests oficis els havien vist exercir bona part dels assistents a la classe.

Feines que es remunten a deu-mil any enrere han quedat en el record en poc més de mig segle. I, en bona part, per la presència de nous materials. “El plàstic ho va canviar tot”, va dir l’historiador.

Va comentar la quantitat d’espardenyes (70.000 cada any) que és feien a Calaf, i de sabates i espardenyes (50.000) que en el mateix temps es feien a Igualada en el pas del segle XIX al XX. L’elaboració de barrets a Igualada era molt important. També ho era l’elaboració d’aiguardent a tota la comarca.

P1140365

El proper dilluns Jordi Camins ens portarà una de les zones més inexplorades del planeta: l’Antàrtida.

Emportar-se el ritme a casa

Pau Fuster, jove músic i conductor d’un programa jazzístic a la ràdio, va engrescar i emplenar de ritme tots als assistents a l’AUGA de dilluns passat. Fuster va conduir una sessió de l’AUGA al voltant del jazz que fou memorable.
Fuster posà les imprescindibles notes històriques: les primeres comunitats negres als U.S.A, les plantacions de cotó al Mississippi, l’ambient de New Orleans i més tard Chicago i New York… I amb els primers instruments i l’improvització com a element consubstancial dels petits grups i els grans solistes fins a arribar a les grans orquestres.


I el proper dilluns, Jordi Nadal Feliu recordarà els oficis depareguts de l’Anoia. Ens descobrirà un passat recent que molts hem conegut i que avui ja no podem trobar.

Un avió pot desaparèixer per sempre

Marc Perez-Batlle, jove enginyer Aeronàutic i de Telecomunicacions i Professor de la UPC, va parlar a l’AUGA dels vols en avió. A partir d’unes imatges molt suggerents que mostràven els trajectes que al llarg del dia feien tots els avions del món, va fer adonar al public de l’enorme quantitat de vols que ratllen el planeta. I ho va concretar amb xifres del 2014: prop de 900 milions de viatgers sobre Europa i 2.400 milions en el total mundial. I el resultat de tot plegat era una xifra petitíssima de morts per accident aeri.

Dit això passà a analitzar la desaparició de l’avió de Malassia Air Lines a partir de les dades de què es disposen i les últimes gravacions de la cabina. La feblesa de dades que proporcionen les caixes negres i els escassos mitjans de supervisió en les gran travessies oceàniques van esparverar una mica als oients. Van concretar que els trossos d’avió trobats a la Illa de la Reunión pertanyien amb seguretat a l’avió desaparegut, però que poc en facilitaven la localització.

La frase final fou que tothom seguirà utilitzant l’avió.
P1140122
El proper dilluns Pau Fuster ens acostarà el Jazz a l’AUIGA.

Joan Maria Morros, l’Igualadí de RAC1

Una tarda a la ràdio. Una tarda al Departament d’Informatius de RAC1 des de l’Ateneu. Joan Maria Morros, igualadí i cap d’informatius de la ràdio líder d’audiència a Catalunya, va saber transmetre a la gent d’AUGA tot el neguit i tota la feina d’un departament vital -i cada dia més- d’un mitjà de comunicació que escolten diàriament nou-centes mil persones.

Morros va posar alguns exemples de com es cobreixen notícies i esdeveniments, de com es distribueixen persones i mitjans per portar el fet o el succés a orelles del públic. Entre els exemples explicats: la cobertura de la Via Catalana i l’accident de l’avió caigut als Alps la passada primavera.

Poques hores desprès de la xerrada de Morros, i abans d’escriure aquestes ratlles, escoltàvem per RAC1 la cobertura del foc que havia paralitzat la circulació de trens per Barcelona, i com entraven al dial els diversos periodistes desplaçats als llocs seguint les pautes que Morros havia explicat.


El proper dilluns, Marc Pérez Batlle parlarà de l’aviació i, fins i tot, de com poden desaparèixer per sempre els avions.

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana omple de música l’AUGA

L’èxit musical de la sessió d’AUGA d’aquesta setmana quedava assegurat per les veus d’Assumpció Linares i Joan Eudald Castelltort i el piano de Guillem Martí. Van interpretar cançons, que fins ben entrat el segle passat eren populars, de Toldrà, Mompou, Joaquim Serra.

D’aquesta manera l’AUGA s’afegia als actes de la 47à Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, que enguany comptava amb l’entitat igualadina Alpinisme Club Esportiu com a capdavantera de totes les entitats organitzadores. El públic va tornar a omplir l’Ateneu fins gairebé el límit de l’aforament i va premiar als músics amb un llarg aplaudiment.


El proper dilluns la sessió anirà a càrrec de l’igualadí Joan Maria Morros, que des del 2008 és cap d’informatius de RAC1. Morros ens explicarà com és el funcionament a dins d’una ràdio i com és la quotidianitat d’un cap d’informatius.

Pere Puig, molt més que un arquitecte

Pere Puig, arquitecte amb molta obra a l’Anoia , finalista el 2015 del prestigiós Premi Internacional Wan Avards per l’edifici Mont Âgora a Montbui, va ser dilluns a l’AUGA.

Puig, arquitecte de traç inconfusible (veure a la seva web les fotos de les seves construccions i projectes), va prendre en la seva exposició el camí difícil d’explicar l’evolució de l’art, i així, a partir de fotos de pintures i escultures del renaixement italià va explicar com pintura i escultura evolucionaven cap a l’impressionisme, surrealisme, art abstracte o a l’art conceptual.

També exposà com influeix l’acció sobre els artistes per part dels crítics, marxants d’art, inversionistes i dels mateixos moviments socials en la història. Una conferència històrica i filosòfica de molt alt nivell que va mostrar la cara humana i el pensament d’un reconegut arquitecte.


Dilluns vinent a l’AUGA, coincidint amb els actes de la Renovació de la flama de la Llengua Catalana , s’oferirà un recital de música i poesia catalana dedicada a la música d’Eduard Toldrà, Joaquim Serra i Frederic Mompou, a càrrec del tenor Joan Eudald Castelltort, la soprano Assumpció Linares, una pianista i la rapsode Anna Marsal.

Els motius de la festa

Aquest dilluns, l’anterior a la celebració dels Tres Tombs, A​UGA i el Gremi de Traginers han volgut explicar​ els motius històrics de la ​festa​​ a un auditori que omplia totalment ​el teatre de ​l’Ateneu,​​ ​Una història compartida amb els equins des de fa mil·lennis i que ara pràcticament s’ha acabat.

Es va recordar com​,​ fins als anys seixanta del segle passat, cavalls i carros treballaven normalment pels nostres camins i carrers. Es van donar xifres dels traginers i animals que hi havia a Igualada i a pobles de la comarca. Es va parlar del preu d’un cavall a l’any 1950 (35.000 pessetes) i com, a partir de 1953​,​ aquest valor va ​anar ​caient per la compra cada cop més forta de camions importats i de furgonetes. Per pantalla és va recollir el testimoni, per poder-lo guardar, de tres antics traginers explicant llur feina​. Tot seguit​,​ Marta Marimón va comentar el significat d’una colla de paraules dites per aquests traginers i que és perdran aviat en no estar en ús.

Xavier Ros va parlar de la feina de traginers dels seus avis i pares, dels cavalls que tenien i dels tipus de feina que feien cada un d’ells. Va explicar també com és va començar el Museu del Traginer i la trajectòria actual d’aquest ​M​useu. Jordi Oll​é​, descendent de la família que portava la Companyia de Diligències d’Igualada a Barcelona i net de l’impulsor de la construcció de l’actual Diligència va fer un retall d’història dels viatges en diligència amb les peripècies inherents a un trajecte llavors llarg i perillós.

Magí Molas, President del Gremi de Traginers​,​ va tancar l’acte convidant tothom als tres Tombs i encoratjant als “tonis” perquè pugin arribar al segon centenari de l’entitat, mentre les notes del “Valset dels Tres Tombs” és fonien amb aplaudiments del públic.

A continuació us deixem amb l’enllaç de dos vídeos molt interessants:
1. Acte dels Traginers a l’AUGA
2. Audiovisual història Traginers

L’AUGA es reprèn amb Rosa Sànchez

Rosa Sànchez, Síndica Municipal de Greuges d’Igualada, i també ben coneguda per la seva activitat com a docent i Directora de l’Escola Pia durant una colla d’anys, va reiniciar el Curs de l’Auga després de les vacances de Nadal.

Ho va fer explicant de forma molt amena en que consisteix el seu càrrec. Explicà la seva feina en defensa dels drets dels ciutadans d’Igualada , però també les limitacions del seu càrrec.
També és va prodigar en casos reals de problemes que afecten als ciutadans i en les possibilitats de solucions.

Problemes particulars i/o col.lectius, sobre els que pot actuar a petició dels interessats o també “d’ofici” si creu que perjudiquen un grup de veïns o d’altres col.lectius.
Amb fotografies va exemplificar casos d’incivisme com els problemes de sorolls i, de manera especial i alentada pel públic, de la brutícia que afecta molts carrers, sobretot a les voravies, d’Igualada.

El proper dilluns l’AUGA farà un apropament al Gremi de Traginers d’Igualada amb motiu dels propers Tres Tombs. Ho faran el Gremi i l’AUGA centrant-se en el treball i l’aportació d’aquest Gremi a l’economia de l’Anoia durant segles i en com l’existència d’una molt potent xarxa de traginers va possibilitar una indústria comarcal molt forta.
www.auga.cat

Concert de Nadal a l’AUGA amb Neus Peris

Neus Peris, jove pianista que resideix a Londres fent un màster a la Trinity Laban University, va tancar el trimestre d’AUGA​ ​amb un concert de molta​ ​volada: Beethoven,​ ​Debussy, Ravel, Mompou i Chopin foren els autors escollits. Autors, en algun cas, no sempre fàcils d’escoltar.

El p​ú​blic va saber apreciar l’altíssima qualitat musical de Peris i la va premiar amb forts​ ​aplaudiments.​ ​Aquest concert, anunciat com a Concert de Nadal, va incloure unes peces nadalenques entre les que destaquem les variacions de Frederic Mompou sobre “el Noi de la Mare”.


Digne tancament d’un trimestre i d’un any d’AUGA. L’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de l’Anoia​ reprendrà les classes el dia 11 de gener amb la presència de Rosa Sanchez, Sindica de greuges d’Igualada​.​

Óscar Romero, el bisbe dels pobres

La presència de Bernabé Dalmau parlant d’Óscar Romero portà molt gent a​ ​la sessió d’AUGA del ​T​eatre de l’Ateneu Igualadí​.​ Dalmau, monjo de Montserrat i igualadí, anà trenant ​-​pausada​ment​ i documentadament​-​ tota l’evolució que va fer el bisbe Oscar Romero fins ​​posicionar​-se clarament a favor del pobres del seu país.

Sortint de ​les ​posicions m​és còmodes i convencionals​, Romero​ evolucionà pas a pas i fe​u​ partícip a tothom de les seves postures respecte la situació de pobresa i pre-guerra que és vivia a El Salvador​. Romero no va deixar mai dubte de quin era els seus pensaments. Tot plegat el portà a morir assassinat per uns trets de fusell el dia 24 de març de 1980. Les difamacions sobre la seva persona van continuar fins hi tot desprès de mort.

​Enguany ha estat beatificat sota l’impuls del Papa Francesc. I, encara ara, és una de les figures més rellevants de la república de El Salvador i, en moltes comunitats, el veneren com a patró dels pobles de Sudamèrica.

​El proper dilluns, la pianista Neus Peris tancarà aquest primer trimestre d’AUGA amb un concert que no dubtem en recomanar.

El temps de les Indianes a Igualada

Lluís Roset, igualadí ben conegut, va trobar enmig d’una antiga documentació familiar tot el que feia referència al treball d’una fàbrica d’Indianes durant el 1813. Des del llibre dels colors on s’explica com elaborar cada un del tints fins a detalls de com blanquejar el teixit i, sorprenentment també, les làmines dibuixades i pintades amb els motius que acabarien “estampats” sobre les teles.
Tota aquesta documentació es fonamental per certificar la gran importància que la fabricació de les indianes va tenir a Igualada per rellançar una indústria tèxtil que no podia seguir el passos de la mecanització per manca d’energia hidràulica o combustible.
La vistositat dels dibuixos i motius de les indianes van propiciar un gran èxit a la Península i colònies d’Amèrica.
La fabricació d’indianes requeria molt personal i molt especialitzat i, així, l’ocupació laboral fou molt intensa a Igualada i entorns i propicià una integració laboral des d’edats molt joves.
Marta Vives, Directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i una de les persones que va analitzar aquesta documentació sortosament trobada, va explicar a l’AUGA aquesta activitat i el context ciutadà de l’època. Va passar també per pantalla les fotografies del dibuixos trobats i el públic va poder copsar la bellesa i bon gust d’aquella teixits. Teles, tot sigui dit, que és podien rentar moltes vegades sense perdre gens els colors.

L’AUGA reprendrà la seva activitat el dilluns dia 14 amb la presència del P.Bernabé Dalmau que parlarà del bisbe salvadoreny Oscar Romero.

Una doble lliçó

La sessió del dilluns a l’AUGA, que girava al voltant del fons documental del Gran Teatre del Liceu, va tenir una doble cara.
Per un costat, es mostrava una part -molt petita, naturalment- de l’ampli i ric Fons de la Societat del Liceu: programes, partitures, fotografies i planells dels decorats, projectes de les obres d’ampliacions, Diari del Conserge de l’entitat, actes de sessions i un etcètera molt llarg.
Però​,​ per altr​a​ part​,​ tota aquesta mostra que ​e​s presentava es feia mostrant els criteris de digitalització per on s’incorporen tots aquests elements ​al web de l’entitat​. Una pàgina web​ des d’on​,​ d’aquí a poc temps​,​ ​e​s podran veure allà on siguem a través dels mitjans digitals.​ ​Per a molts dels assistents​ va ser​ una descoberta en tots dos aspectes.
Malgrat que la vessant informàtica de la sessió podia resultar complicada​ ​d’entendre, Merçè Bausili va fer una exposició ​molt didàctica.

El proper dilluns és parlarà de les Indianes d’Igualada, de la m​à​ de Marta Vives, Directora de l’Arxiu Comarcal. ​També serà una sorpresa per a molts dels assistents.